Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

1 d’octubre del 2025

Sala de plens amb menys testosterona

Llegeixo que comencen les obres de reforma de la sala de plens de l’Ajuntament de Vilafranca.
Els treballs tindran una durada prevista de sis mesos i tenen per objectiu millorar la funcionalitat i la imatge de l’espai, tot mantenint-ne els valors patrimonials.
Arribats en aquest punt no me’n puc estar de fer una proposta que fa molt de temps que em balla pel cap, cada cop que contemplo la sala vaja.
Proposo que retirin les imatges, tots els quadres dels prohoms que pengen de les parets, una dotzena aproximadament, tot homes excepte la mare Ràfols si no m’erro. És una decoració anacrònica, totalment fora de lloc a data d’avui. I d'aquesta manera potser la mare Ràfols no patirà d’angoixa ni de solitud envoltada de tants mascles.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú