Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

2 d’octubre del 2025

La “flotilla” i els brindis al sol

La “flotilla” ha arribat al final del seu periple sense que hagi passat res que no fos previsible.
Sóc dels que hem vist amb molt d'escepticisme un episodi com aquest, un gest més efectista que efectiu en paraules de Josep Ramoneda.
Com diu Najat Hachmi els protagonistes no deixen mai d’enfocar-se a si mateixos.
Totalment d’acord amb el comentari de Antoni Gelonch: “Considero q l’interès exagerat dels mitjans d comunicació x aquesta ocurrència d la “flotilla” és inversament proporcional a l’interès entre la població. En el cas dels mitjans d comunicació públics arriba a ser obscè,i sembla dissenyat com a campanya promocional d’algú o d quelcom”.
La frontera entre la creació d’un corredor humanitari i fer un brindis al sol no és del tot clara. La diferència entre el que és sublim i el que és ridícul és, a cops, tan prima que resulta gairebé imperceptible.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú