Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

22 d’octubre del 2014

Un violinista a la teulada

A la Societat de La Bisbal del Penedès, diumenge 19 d'octubre de 2014.
Aquest darrer espectacle del grup de teatre el Centre és una autèntica perla. Una versió en català, del tot fidel a l'original, i uns arranjaments a càrrec dels mateixos protagonistes. Espectacular!
Un estol d'actors -més de cinquanta- i set músics davant de l'escenari executen, que no perpetren, un espectacle de tres hores que no se't fa llarg en cap moment.
Que un grup no professional de teatre sigui capaç de muntar un espectacle d'aquest calibre és reconfortant. Vol dir que al país hi ha gent competent i compromesa, capaç i amb un esperit de sacrifici sense límits.
Solvència contrastada. Si l'espectacle de la temporada passada -Variacions enigmàtiques- em va encantar, aquest, tot i que els musicals no m'atrauen especialment, haig de reconèixer que m'ha captivat.
Posats a fer una crítica, podem parlar de l'escenografia. Trobo del tot innecessàries les corredisses dels diferents elements dalt de l'escenari. Amb un carro, una màquina de cosir, una rampa i unes quantes maletes n'hi hagués hagut prou.... 
L'enhorabona per la feina feta. I que la darrera actuació, el dissabte 25 a la tarda sigui tan exitosa com les anteriors. que per molts anys puguem gaudir del vostre teatre. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada