Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

19 de març del 2014

Viure mata (II)

Molt bo l'article de l'Anna Carreras "Creu i ratlla" (El Punt  Avui 18.03.2014). Amb una pregunta inicial fonamental: sabem relativitzar la mort i fer-ne, fins i tot, un acudit? 
Fa un recull d'epitafis ben suggerents. L'enginy a l'hora de mofar-se de la mort és símptoma d'intel·ligència i de generositat cap als que es queden.

 En paral·lel, un llibre del tot recomanable de la Concepció Poch Avellan: Pèrdues i dols. Reflexions i eines per identificar-los i afrontar-los. Octaedro, 2013, 172 pàg. 16€

 I una imatge, una imatge irreal, de l'imaginari vilafranquí.

Posted by at

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)