Del Foix al recinte modernista de Sant Pau, sense oblidar l'Arquímedes (15 i 16 de març)

Riu avall -o riu amunt- tots els rius són vida. Fins i tot el Foix, escàs d'aigua però, alhora, ben viu encara. L'hem recorregut des del Terme i fins als pèlags, fins al molí del Trull per ser més precisos. Per acabar-ho d'arrodonir hem visitat l'estació depuradora d'aigües residuals de Vilafranca - Monjos. No es pot entendre el cicle de l'aigua sense constatar, empíricament, com l'aigua bruta i llardosa que entra per un extrem del recinte surt, cristalina, cent metres més avall. Això és màgia!

L'hospital de Sant Pau recupera la llum. I tant que sí! Alliberat de la funció hospitalària, el tresor modernista es reinventa com a llar d'organismes internacionals de recerca. L'immens complex s'obre al turisme amb la meitat de pabellons rehabilitats.
Dissabte 15 a la tarda, milers de persones vam tenir la mateixa pensada. I va ser un plaer. El recinte ha recuperat, després de quatre anys d'obres, la seva plenitud, tant a l'exterior com a l'interior, ple de detalls de gran riquesa. Realment paga la pena.  +informació

Diumenge 17, a Cal Bolet, El principi d'Arquímedes, de Josep Ma. Miró. Una obra inquietant sobre la sospita, els prejudicis i les pors de la vida moderna. Obra correcta, sense pretensions però amb tots elements imprescindibles.
El suïcidi d'un jove, com a rerefons. El mateix dia, a l'entrevista del Punt Avui, parla la Cecília Borràs, presidenta de l'associació Després del Suïcidi: "El dol del suïcidi no se supera mai; s'aprèn a conviure-hi". Punyent i vital www.despresdelsuicidi.org