Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

29 d’abril del 2026

Un elefant a l'habitació

Un elefant a l'habitació. Aquesta frase és una adaptació del famós microrelat de l'escriptor hondureny-mexicà Augusto Monterroso: «Quan es va despertar, el dinosaure encara hi era» (en l'original castellà, «Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí»).
Com diu l'Ignasi Aragay (Un elefant a l'habitació. ARA 12/04/2025 https://llegim.ara.cat/opinio/elefant-l-habitacio_129_5334105.html) cada època té el seu elefant a l’habitació. Aquella cosa evident que no volem veure, aquell problema que ens neguem a identificar, a discutir.Avui, la immigració —segur que n’hi ha d’altres— és un gran elefant que tenim davant dels nassos i preferim ignorar: l’explotem, no li donem papers, la tenim malvivint entre nosaltres i, per si no fos prou, li donem les culpes del nostre malestar. Ase dels cops i boc expiatori.
I molt em temo que aquesta nostra època en té uns quants elefants més a l'habitació. La corrupció, la manca d'habitacles, la vida al llindar de la pobresa d'1/3 part de la població, la manca d'escrúpols del capitalisme financer, l'ús gairebé residual -o si més no molt minoritari- del català a casa nostra...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú