Llegeixo ben apalancat a la gandula que seure a mirar la teva pel·lícula preferida o compartir-la amb el teu entorn pot ser un delicte castigat amb la mort a Corea del Nord. Copio uns fragments de la notícia.
Sota la demonització de la cultura, el règim de Kim Jong-un ha promulgat lleis com la del rebuig al pensament i la cultura reaccionària (2020), que criminalitzen l’accés i la difusió de mitjans estrangers: llibres, música, pel·lícules, sèries de televisió i fins i tot expressions lingüístiques que no encaixin amb la ideologia socialista de Corea del Nord. Aquestes lleis preveuen penes molt severes, inclosa la pena de mort.
Moltes de les execucions es fan en públic per sembrar la por i dissuadir la temptació de consumir continguts externs, i solen ser per afusellament després de judicis sumaris sense garanties processals.
Centenars de milers de persones continuen desaparegudes i no se sap què se n'ha fet, inclosos ciutadans estrangers segrestats de Corea del Sud, el Japó i altres països.
Paral·lelament, l'ONU constata l'existència de camps de presoners, tot i que el règim segueixi negant-ho. S'hi envien persones acusades de delictes polítics, com llegir mitjans estrangers o practicar religions prohibides. I fins i tot s'hi poden enviar els familiars de persones que han estat acusades d'algun delicte. Sobre les condicions, els testimonis que apareixen a l'informe parlen de fam massiva, execucions sumàries, treballs extenuants i morts constants.
Talment com fa 20, 50, 100 anys o uns quants segles arreu del món. Un té la sensació que la Humanitat no avança, que dóna tombs en espiral, en un bucle infinit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú