Aquest setembre he tornat a llegir un parell de llibres de capçalera que rellegeixo molt de tant en tant: Les veus del Pamano (Jaume Cabré, 2004) i L’ombra del vent (Carlos Ruiz Zafón, 2002). Què bons! Quin goig i quin gaudi.
Són dos del grapat de llibres més selectes que he llegit. Junt amb Les memòries d’Adrià, Cien años de soledad, l’Atles furtiu, Jo confesso i algun altre que ara no em ve al cap.A cagar a la via la Maria Pombo, la youtuber de pa sucat amb oli que diu que té 3 milions de seguidors i que aquestes darreres setmanes ha provocat una polèmica considerable amb unes declaracions provocatives sobre la lectura, sobre la inutilitat de la lectura com a font de plaer i de coneixement. La ignorància, a cops, és molt però que molt agosarada.
30 de setembre del 2025
16 de setembre del 2025
Un món de bojos
El govern espanyol vol prohibir fumar a les terrasses dels bars i restaurants.
Uns quants emprenyats amb l’Estat d’Israel organitzen una “flotilla” per fer arribar ajuda humanitària a Gaza i per conscienciar el món mundial del genocidi que s’hi està perpetrant.
Un president d’un govern esperona la població a manifestar-se de la manera que consideri oportuna, i una cursa ciclista en surt malparada.
Un ajuntament català penja al saló de plens un retrat del rei de l’Estat fet amb imatges petites de la repressió de l’1 d’octubre.
Seure a mirar la teva pel·lícula estrangera preferida o compartir-la amb el teu entorn pot ser un delicte castigat amb la mort a Corea del Nord.Estem vivint un autèntic malson. En qualsevol cas, i com deia el canceller alemany Helmut Kohl, els enormes canvis al món no poden ser una excusa per no saber on vas.
Uns quants emprenyats amb l’Estat d’Israel organitzen una “flotilla” per fer arribar ajuda humanitària a Gaza i per conscienciar el món mundial del genocidi que s’hi està perpetrant.
Un president d’un govern esperona la població a manifestar-se de la manera que consideri oportuna, i una cursa ciclista en surt malparada.
Un ajuntament català penja al saló de plens un retrat del rei de l’Estat fet amb imatges petites de la repressió de l’1 d’octubre.
Seure a mirar la teva pel·lícula estrangera preferida o compartir-la amb el teu entorn pot ser un delicte castigat amb la mort a Corea del Nord.Estem vivint un autèntic malson. En qualsevol cas, i com deia el canceller alemany Helmut Kohl, els enormes canvis al món no poden ser una excusa per no saber on vas.
15 de setembre del 2025
Execucions per mirar pel·lícules estrangeres a Corea del Nord
Llegeixo ben apalancat a la gandula que seure a mirar la teva pel·lícula preferida o compartir-la amb el teu entorn pot ser un delicte castigat amb la mort a Corea del Nord. Copio uns fragments de la notícia.
Sota la demonització de la cultura, el règim de Kim Jong-un ha promulgat lleis com la del rebuig al pensament i la cultura reaccionària (2020), que criminalitzen l’accés i la difusió de mitjans estrangers: llibres, música, pel·lícules, sèries de televisió i fins i tot expressions lingüístiques que no encaixin amb la ideologia socialista de Corea del Nord. Aquestes lleis preveuen penes molt severes, inclosa la pena de mort.
Moltes de les execucions es fan en públic per sembrar la por i dissuadir la temptació de consumir continguts externs, i solen ser per afusellament després de judicis sumaris sense garanties processals.
Centenars de milers de persones continuen desaparegudes i no se sap què se n'ha fet, inclosos ciutadans estrangers segrestats de Corea del Sud, el Japó i altres països.
Paral·lelament, l'ONU constata l'existència de camps de presoners, tot i que el règim segueixi negant-ho. S'hi envien persones acusades de delictes polítics, com llegir mitjans estrangers o practicar religions prohibides. I fins i tot s'hi poden enviar els familiars de persones que han estat acusades d'algun delicte. Sobre les condicions, els testimonis que apareixen a l'informe parlen de fam massiva, execucions sumàries, treballs extenuants i morts constants.
Talment com fa 20, 50, 100 anys o uns quants segles arreu del món. Un té la sensació que la Humanitat no avança, que dóna tombs en espiral, en un bucle infinit.
Sota la demonització de la cultura, el règim de Kim Jong-un ha promulgat lleis com la del rebuig al pensament i la cultura reaccionària (2020), que criminalitzen l’accés i la difusió de mitjans estrangers: llibres, música, pel·lícules, sèries de televisió i fins i tot expressions lingüístiques que no encaixin amb la ideologia socialista de Corea del Nord. Aquestes lleis preveuen penes molt severes, inclosa la pena de mort.
Moltes de les execucions es fan en públic per sembrar la por i dissuadir la temptació de consumir continguts externs, i solen ser per afusellament després de judicis sumaris sense garanties processals.
Centenars de milers de persones continuen desaparegudes i no se sap què se n'ha fet, inclosos ciutadans estrangers segrestats de Corea del Sud, el Japó i altres països.
Paral·lelament, l'ONU constata l'existència de camps de presoners, tot i que el règim segueixi negant-ho. S'hi envien persones acusades de delictes polítics, com llegir mitjans estrangers o practicar religions prohibides. I fins i tot s'hi poden enviar els familiars de persones que han estat acusades d'algun delicte. Sobre les condicions, els testimonis que apareixen a l'informe parlen de fam massiva, execucions sumàries, treballs extenuants i morts constants.
Talment com fa 20, 50, 100 anys o uns quants segles arreu del món. Un té la sensació que la Humanitat no avança, que dóna tombs en espiral, en un bucle infinit.
14 de setembre del 2025
Que el llegir no ens faci perdre l’escriure. A cagar a la via María Pombo
La Maria Pombo es una youtuber que diu que té 3 milions de seguidors. Molt coneguda a casa seva a l'hora de dinar… m'atreviria a dir jo amb una certa dosi de mala llet.
Aquestes darreres setmanes ha provocat una polèmica considerable amb unes declaracions provocatives sobre la lectura, sobre la inutilitat de la lectura com a font de plaer i de coneixement.
És bo que es parti de tu… ni que sigui per a bé, en general, oi? I suposo que és d’això del que es tractava i el que pretenia aquesta creadora de continguts de pa sucat amb oli.
Aquestes són les seves declaracions: "A todos nos han inculcado leer. Todos hemos tenido que probar el leer un libro. Hay que superarlo. A todo el mundo no le gusta leer".
Enllaço una carta oberta en resposta a les seves declaracions, publicada a la xarxa social X, que la repassa de dalt a baix amb arguments de pes, i que espero que l’esmentada Maria pugui arribar a entendre https://x.com/Spanish_Revo/status/1963491898666201484
S’ha iniciat el curs a les escoles i una de les tasques fonamentals serà justament l’aprenentatge de la lectoescriptura per part dels nens i nenes. Aquesta habilitat serà fonamental pel desenvolupament intel·lectual i social… malgrat el que diguin personatges intranscendents i de vol gallinaci. A cagar a la via Maria Pombo!
Aquestes darreres setmanes ha provocat una polèmica considerable amb unes declaracions provocatives sobre la lectura, sobre la inutilitat de la lectura com a font de plaer i de coneixement.
És bo que es parti de tu… ni que sigui per a bé, en general, oi? I suposo que és d’això del que es tractava i el que pretenia aquesta creadora de continguts de pa sucat amb oli.
Aquestes són les seves declaracions: "A todos nos han inculcado leer. Todos hemos tenido que probar el leer un libro. Hay que superarlo. A todo el mundo no le gusta leer".
Enllaço una carta oberta en resposta a les seves declaracions, publicada a la xarxa social X, que la repassa de dalt a baix amb arguments de pes, i que espero que l’esmentada Maria pugui arribar a entendre https://x.com/Spanish_Revo/status/1963491898666201484
S’ha iniciat el curs a les escoles i una de les tasques fonamentals serà justament l’aprenentatge de la lectoescriptura per part dels nens i nenes. Aquesta habilitat serà fonamental pel desenvolupament intel·lectual i social… malgrat el que diguin personatges intranscendents i de vol gallinaci. A cagar a la via Maria Pombo!
12 de setembre del 2025
Dues setmanes després… sant Fèlix torna al carrer. Que potser hem perdut l’oremus?
Les relíquies de Sant Fèlix van arribar a Vilafranca del Penedès un 11 de setembre de 1700. Just 325 anys després s’ha posat en marxa una processó extraordinària per culminar tot un any de commemoracions.
La regidora de cultura, Àngels Dalmau, ha destacat que es tracta d’un acte excepcional amb una doble finalitat: honorar Sant Fèlix i que Vilafranca es converteixi en la capital de totes les festes patrimonials de Catalunya.
No vull desaprofitar l’oportunitagt de fer algunes consideracions gratuïtes al respecte.
La primera en relació a l’oportunitat de la celebració. No és una xifra rodona el 325. S’hagués pogut celebrar, si és que calia celebrar alguna cosa, els dies previs a la Festa Major, sense contraprogramar els actes de la diada de l’11 de setembre.
La segona en relació al perfil de l’acte. Encabir amb calçador un bon grapat de balls i elements d’altres festes forànies tampoc no calia, ni que es pretengui convertir Vilafranca en la capital de totes les festes patrimonials de Catalunya.
La tercera, en relació a l’esmentada capitalitat. El que cal és no tant convidar i pagar el beure a un bon grapat de balls i elements foranis com repensar la nostra Festa Major, que fa un quart de segle que no se’n parla gaire. L’últim debat que recordo és de finals del segle passat a les pàgines del 3 de Vuit.
Tinc la sensació que a la regidora de Cultura li fan fer cada paperot… Com aquell que no vol m’ha vingut al cap la instal·lació artística “Ceps que cauen del cel” del poeta Santi Borrell, ubicada a la vinya de titularitat municipal situada al davant del Complex Aquàtic el 6 de juny.
No sé, no sé… Em fa l'efecte que hem perdut l’oremus.
La regidora de cultura, Àngels Dalmau, ha destacat que es tracta d’un acte excepcional amb una doble finalitat: honorar Sant Fèlix i que Vilafranca es converteixi en la capital de totes les festes patrimonials de Catalunya.
No vull desaprofitar l’oportunitagt de fer algunes consideracions gratuïtes al respecte.
La primera en relació a l’oportunitat de la celebració. No és una xifra rodona el 325. S’hagués pogut celebrar, si és que calia celebrar alguna cosa, els dies previs a la Festa Major, sense contraprogramar els actes de la diada de l’11 de setembre.
La segona en relació al perfil de l’acte. Encabir amb calçador un bon grapat de balls i elements d’altres festes forànies tampoc no calia, ni que es pretengui convertir Vilafranca en la capital de totes les festes patrimonials de Catalunya.
La tercera, en relació a l’esmentada capitalitat. El que cal és no tant convidar i pagar el beure a un bon grapat de balls i elements foranis com repensar la nostra Festa Major, que fa un quart de segle que no se’n parla gaire. L’últim debat que recordo és de finals del segle passat a les pàgines del 3 de Vuit.
Tinc la sensació que a la regidora de Cultura li fan fer cada paperot… Com aquell que no vol m’ha vingut al cap la instal·lació artística “Ceps que cauen del cel” del poeta Santi Borrell, ubicada a la vinya de titularitat municipal situada al davant del Complex Aquàtic el 6 de juny.
No sé, no sé… Em fa l'efecte que hem perdut l’oremus.
10 de setembre del 2025
Conferència de l'Andreu Mayayo al Saló de Cent
Ahir 9 de setembre, amb motiu de la celebració de l’Onze de Setembre, l’Andreu Mayayo va pronunciar una conferència al Saló de Cent sobre el tema “I després de Franco, què?”
Una aproximació històrica rigorosa i amena de ¾ d’hora, la durada ideal.
Un bona conferència en un espai noble i majestuós, en bona companyia. L'estampa familiar, envejable.
Escoltar un discurs no excessivament llarg, ben pensat i suggeridor… escoltar un bon conferenciant com l’Andreu per exemple, és un plaer.
Una aproximació històrica rigorosa i amena de ¾ d’hora, la durada ideal.
Un bona conferència en un espai noble i majestuós, en bona companyia. L'estampa familiar, envejable.
Escoltar un discurs no excessivament llarg, ben pensat i suggeridor… escoltar un bon conferenciant com l’Andreu per exemple, és un plaer.
8 de setembre del 2025
Bon inici escolar per a tothom!
A "La vida que aprenc" (Arcàdia) el periodista Carles Capdevila va aplegar articles que parlen de la memòria íntima, la bona companyia, l’educació, la salut i la condició humana amb totes les seves contradiccions.
En aquest vídeo l'autor llegeix un dels articles del llibre, acompanyat de les il·lustracions de Marta Bellvehí.
A “L'hora de l'adeu” la seva filla de 3 anys repeteix, amb ulls tristos, que està molt contenta, i que quan el papa se’n vagi no plorarà.
En aquest vídeo l'autor llegeix un dels articles del llibre, acompanyat de les il·lustracions de Marta Bellvehí.
A “L'hora de l'adeu” la seva filla de 3 anys repeteix, amb ulls tristos, que està molt contenta, i que quan el papa se’n vagi no plorarà.
https://www.catorze.cat/lectura/tast-editorial/l-hora-de-l-adeu_137639_102.html
No podem controlar la vida, però podem jugar a imaginar-la. Aquest anunci de Volvo mostra com una nena intenta controlar el nerviosisme del primer dia, al final es tracta de viure i a veure què passa. https://youtu.be/bBFIVhOeOI0?si=AAZJI1VSvX4FuI85
Bon inici escolar per a tothom❣️
No podem controlar la vida, però podem jugar a imaginar-la. Aquest anunci de Volvo mostra com una nena intenta controlar el nerviosisme del primer dia, al final es tracta de viure i a veure què passa. https://youtu.be/bBFIVhOeOI0?si=AAZJI1VSvX4FuI85
Bon inici escolar per a tothom❣️
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)