Poble català… posa’t a caminar!

El català només és la llengua habitual d'un terç de la població segons l'enquesta que acaba de publicar Política Lingüística. Ara més que mai, fem cas al que deia Carme Junyent: Perquè el català no mori l'hem de parlar amb tothom. https://x.com/catorzecat/status/1892171300539392469?s=43
Totalment d’acord amb la reflexió de Sebastià Alzamora (Salvar el català dels seus salvadors. ARA 10/2/2025):
És imprescindible allunyar la llengua de patriotismes, discursos, proclames i prejudicis, és a dir, de la depressió i la ira del post-Procés. El català ha de ser, a Catalunya, la llengua dels independentistes, dels espanyolistes, dels que els és igual i dels que no en volen sentir ni a parlar. Ha de ser la llengua de l'escola i de l'administració, però també la llengua dels mitjans, les xarxes i l'oci. No pot de cap manera permetre's ser reduïda a la llengua dels patriotes, perquè aleshores sí que estem perduts. Els salvapàtries, els impartidors de lliçons i bronques, els detectors de culpables, els propensos als atacs de solemnitat: tot això és contraproduent. També la cantarella de la mort de la llengua, un concepte que va començar a debatre's com a conjectura però que s'ha convertit en un tòpic esgrimit per esbravar derrotismes i frustracions nacionalistes. El català no necessita salvadors, només necessita parlants.
El sociolingüista Miquel Àngel Pradilla analitza l'última enquesta d'usos lingüístics i avança diferents mesures per garantir el futur del català. És contundent: És clau que el català formi part del requisit laboral per viure a Catalunya.

Clar i català. Cal un pla audaç, transversal i intel·ligent per fer front a aquest panorama desolador. I no ens calen ni apocalíptics ni integrats. Poble català… posa’t a caminar!