A l'època d'estudiant, a Tarragona, vam coincidir amb un company de les Terres de l'Ebre. El Flanagan. Personatge entranyable i ben pintoresc, tot sigui dit.
Acabo de llegir al diari que un tal Flanagan assassina en directe, a Virgínia, a la costa est dels EUA, una reportera i un càmera de TV, per una antiga disputa laboral. Una de la trentera de víctimes que diàriament hi ha als EUA amb armes de foc.
S'autograva, penja les imatges al Facebook, intenta escapolir-se i, veient-se perdut i atrapat per la policia, s'engalta un tret que, ni que sigui amb un cert retard, acaba amb la seva vida. Realment increïble. O no, real com la vida mateixa.
Enllesteixo Mort d'un guia de riu, de Richard Flanagan (Longford, Austràlia, 1961). La seva primera novel·la, ben traduïda al català per Josefina Caball.
Un aparador de la dura realitat australiana, explorada i recreada a partir d'un entramat magmàtic d'històries i de personatges que es desenvolupen i evolucionen enmig d'una atmosfera al·lucinada i atàvica.
Una novel·la que visualitza les contradiccions, els secrets i les brutalitats del continent australià. Amb el pecat de l'etnocidi dels aborígens i la vergonya d'haver estat fundada com una colònia penal.
Escrita en un prosa que s'encomana de l'exuberància asfixiant de la selva pluvial de Tasmània, és un poderós diluvi de revelacions sobre la vida i la mort, tan incontenibles com un parell de rius furiosos.
No m'ha acabat de fer el pes, ni de lluny. Amb molts episodis del tot prescindibles, va perdent pistonada ja de bon començament.
Ara fa uns 12 anys, de la mà de Xavier Moret i el seu llibre Bumerang, vaig descobrir Austràlia. Va ser una troballa i vaig fer algunes lectures que entcara tinc ben presents, com ara la novel·la Eucaliptus.
A nivell professional vam posar en marxa uns projectes telamàtics australians - penedesencs amb un protagonista aborigen, l'Anangu.
I també vam descobrir l'horror i el drama de l'estructura social social cruelment racista i classista en què els descendents dels colons lliures acaparaven tots els privilegis, els descendents dels convictes feien la viu-viu u els que tenien sang aborigen estaven a baix de tot de la piràmide.
Realment increïble. O no, real com la vida mateixa.
Acabo de llegir al diari que un tal Flanagan assassina en directe, a Virgínia, a la costa est dels EUA, una reportera i un càmera de TV, per una antiga disputa laboral. Una de la trentera de víctimes que diàriament hi ha als EUA amb armes de foc.
S'autograva, penja les imatges al Facebook, intenta escapolir-se i, veient-se perdut i atrapat per la policia, s'engalta un tret que, ni que sigui amb un cert retard, acaba amb la seva vida. Realment increïble. O no, real com la vida mateixa.
Enllesteixo Mort d'un guia de riu, de Richard Flanagan (Longford, Austràlia, 1961). La seva primera novel·la, ben traduïda al català per Josefina Caball.
Un aparador de la dura realitat australiana, explorada i recreada a partir d'un entramat magmàtic d'històries i de personatges que es desenvolupen i evolucionen enmig d'una atmosfera al·lucinada i atàvica.
Una novel·la que visualitza les contradiccions, els secrets i les brutalitats del continent australià. Amb el pecat de l'etnocidi dels aborígens i la vergonya d'haver estat fundada com una colònia penal.
Escrita en un prosa que s'encomana de l'exuberància asfixiant de la selva pluvial de Tasmània, és un poderós diluvi de revelacions sobre la vida i la mort, tan incontenibles com un parell de rius furiosos.
No m'ha acabat de fer el pes, ni de lluny. Amb molts episodis del tot prescindibles, va perdent pistonada ja de bon començament.
Ara fa uns 12 anys, de la mà de Xavier Moret i el seu llibre Bumerang, vaig descobrir Austràlia. Va ser una troballa i vaig fer algunes lectures que entcara tinc ben presents, com ara la novel·la Eucaliptus.
A nivell professional vam posar en marxa uns projectes telamàtics australians - penedesencs amb un protagonista aborigen, l'Anangu.
I també vam descobrir l'horror i el drama de l'estructura social social cruelment racista i classista en què els descendents dels colons lliures acaparaven tots els privilegis, els descendents dels convictes feien la viu-viu u els que tenien sang aborigen estaven a baix de tot de la piràmide.
Realment increïble. O no, real com la vida mateixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú