Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

3 de juny del 2015

Bach

Diumenge 31, a les 7 de la tarda, a la basílica de Santa Maria de Vilafranca, un espectacle musical de gran calibre. La Polifònica de Vilafranca, l'Orquestra Barroca Catalana i uns quants solistes de primera línia ens van oferir la Passió segons Sant Joan, de JS Bach.

Les reflexions que fa l'August Garcia al seu bloc les trobo encertades, com de costum.

No sóc melòman, ni tan sols tinc una bona formació musical. Ara bé, hi va haver moments que realment van ser emocionants. 
I la percepció que tot va anar rodat i que la categoria interpretativa va ser magnífica la vaig tenir en tot moment.

Sense misticismes ni altres parafernàlies sí que haig de dir que va ser una estona plaent, intensa i emotiva. Moments que reconforten l'esperit i tonifiquen l'ànima, més enllà d'altres contingències quotidianes que ja ens omplen prou el dia a dia. 

Fora de la basílica haurem de tornar a tirar de l'Spotify, que no està pas malament com a succedani.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú