El divendres passat a la sala dels Trinitaris es va inaugurar l’exposició de Miguel Ángel Encuentra Visions YI. Un estudi sobre la llibertat a partir del rigor tècnic. S’ha de veure. A mi se’m fa difícil en general, més enllà de l’art figuratiu, comentar aquest tipus d’exposicions, de la mateixa manera que m’és difícil copsar les menges d’alguns plats de la nouvelle cuisine.
I en ve al cap una notícia de fa una dècada però que no caduca, que és intemporal: Un museu suec exposa dos captaires com a obres d'art. La parella posa en una de les sales d'art contemporani durant dues hores al dia a 15 euros cada hora.
Realment this is art, amb MAJÚSCULES… i sense escrúpols.
10 de març del 2025
8 de març del 2025
Cançons d’amor i desamor
Escolto atentament un tema recent: Com que m'has dit que m'estimes, jo ja no t'estimo tant. Mushkaa i Guillem Gisbert canten plegats una cançó de desamor. Una proposta ben curiosa i que combina molt bé, que enganxa, vaja.
Només la veu de Mushkaa no la salvaria, ni l’hagués acabat d’escolar, però la combinació la salva.
Trobareu la lletra i la música al digital de cultura Catorze 14 https://www.catorze.cat/musica/cumbia-guillem-gisbert-mushkaa_1226638_102.html
No m’ha agradat tant com la versió de Mishima del hit de Miley Cyrus Flowers, un himne a l’amor propi i a deixar enrere les relacions que ens fan mal. L’enllaço https://ja.cat/mishimaroses
Ai l’amor!
Només la veu de Mushkaa no la salvaria, ni l’hagués acabat d’escolar, però la combinació la salva.
Trobareu la lletra i la música al digital de cultura Catorze 14 https://www.catorze.cat/musica/cumbia-guillem-gisbert-mushkaa_1226638_102.html
No m’ha agradat tant com la versió de Mishima del hit de Miley Cyrus Flowers, un himne a l’amor propi i a deixar enrere les relacions que ens fan mal. L’enllaço https://ja.cat/mishimaroses
Ai l’amor!
7 de març del 2025
L'humor a la música clàssica
Qui ha dit que l’humor no té cabuda a la música clàssica? A la conferència de l’aula d’extensió universitària d’ahir, de Pere Andreu Jariod, periodista, músic i divulgador de música clàssica es van aclarir els dubtes.
A tall d’exemple at the opera https://www.youtube.com/watch?v=yV_dzvA_INU
A tall d’exemple at the opera https://www.youtube.com/watch?v=yV_dzvA_INU
7Pianista que té un ensurt quan la cantant d’òpera canta https://youtu.be/SNuVVSmZuOw
6 de març del 2025
Crims. La veritat no prescriu mai
El 2005 vaig llegir amb molt d'interès Tor tretze cases i tres morts de Carles Porta, editat per La Campana. Llibre amè i interessant.
No tenia la més remota idea de l’èxit que tindria en Carles Porta. A 20 anys vista resulta espectacular i al·lucinant la seva trajectòria d’èxit. A les llibreries, a la ràdio, als audiovisuals: programes de televisió, videojocs…
A part del morbo i l’interès pels crims i la part fosca de la vida, és innegable la vàlua literària, la posada en escena, la banda sonora sonora dels relats.
Tot plegat constitueix un relat atractiu i de qualitat que arrossega una gernació de seguidors incondicionals, ben allunyat del relat fred i sense matisos d’algun mitjà de comunicació decimonònic com a ara El Caso.
I no, la veritat no prescriu mai.
No tenia la més remota idea de l’èxit que tindria en Carles Porta. A 20 anys vista resulta espectacular i al·lucinant la seva trajectòria d’èxit. A les llibreries, a la ràdio, als audiovisuals: programes de televisió, videojocs…
A part del morbo i l’interès pels crims i la part fosca de la vida, és innegable la vàlua literària, la posada en escena, la banda sonora sonora dels relats.
Tot plegat constitueix un relat atractiu i de qualitat que arrossega una gernació de seguidors incondicionals, ben allunyat del relat fred i sense matisos d’algun mitjà de comunicació decimonònic com a ara El Caso.
I no, la veritat no prescriu mai.
5 de març del 2025
Carnaval, carnaval… a Vilafranca del Penedès
De patètic qualificaria, i sense cap mena de dubte, el programa de la festa de carnaval organitzada per l’ajuntament de Vilafranca.
Tinc la sensació que fa un grapat d’anys que se le empesquen totes per tal de tirar endavant una festa que no està arrelada a la vila de manera significativa i que, amb més voluntat que encert, es perpetra any rere any amb petites variants.
L’espectacle de dijous gras a la plaça de sant Joan, amb un parell de centenars de persones fent cua per arreplegar una llesca de pa amb botifarra, i que es repetirà aquest vespre amb la sardinada al Tívoli és gairebé grotesc.
El sainet de la mort del Rei Carnestoltes XXIIè i I de Vilafranca s’ha mort després de ser atropellat al c/ Cal Bolet tot el que té de novetós ho té d’intrascendent https://ja.cat/carnestoitesVilafranca
M’estalvio fer comentaris maliciosos sobre el cartell de la festa, que no costaria gaire. I, per acabar-ho de reblar, fer la rua de carnaval el primer divendres de quaresma… Va home va! Com per a fer-s’ho mirar!
Tinc la sensació que fa un grapat d’anys que se le empesquen totes per tal de tirar endavant una festa que no està arrelada a la vila de manera significativa i que, amb més voluntat que encert, es perpetra any rere any amb petites variants.
L’espectacle de dijous gras a la plaça de sant Joan, amb un parell de centenars de persones fent cua per arreplegar una llesca de pa amb botifarra, i que es repetirà aquest vespre amb la sardinada al Tívoli és gairebé grotesc.
El sainet de la mort del Rei Carnestoltes XXIIè i I de Vilafranca s’ha mort després de ser atropellat al c/ Cal Bolet tot el que té de novetós ho té d’intrascendent https://ja.cat/carnestoitesVilafranca
M’estalvio fer comentaris maliciosos sobre el cartell de la festa, que no costaria gaire. I, per acabar-ho de reblar, fer la rua de carnaval el primer divendres de quaresma… Va home va! Com per a fer-s’ho mirar!
4 de març del 2025
Balandrau vs. Everest
Sento que s’està rodant un pel·lícula sobre la tragèdia del Balandrau. Recordo la data fatídica del 30 de desembre de 2000 quan al Balandrau i a altres indrets del Pirineu, es van viure hores d’autèntica tragèdia i hi van perdre la vida 10 persones.
Jordi Cruz Serra, que va presentar a Vilafranca ara fa un temps un llibre sobre la tragèdia, 3 nits de torb i 1 Cap d’Any, va afirmar que les previsions meteorològiques cada cop són més precises i aconsella informar-se bé abans d’anar a la muntanya i que, en cas de mal temps, es tingui un pla B. Va fer una afirmació contundent: Al Balandrau hi ha dies que hi ha més fred que un dia bo a l’Everest.
I parlant de l'Everest, pura infàmia la corrua de turistes d’alt nivell adquisitiu agafats a una barana, endollats a l'oxigen i assistits pels seus xerpes personals, disposats a coronar l’Everest a cop de talonari. Un més dels molts disbarats de la relació humana amb la natura. I en diuen alpinisme!
En qualsevol cas el cim de l’Everest a vista de dron, brutal:@marcvidal 12/11/2024 https://x.com/marcvidal/status/1856392744073392285
Jordi Cruz Serra, que va presentar a Vilafranca ara fa un temps un llibre sobre la tragèdia, 3 nits de torb i 1 Cap d’Any, va afirmar que les previsions meteorològiques cada cop són més precises i aconsella informar-se bé abans d’anar a la muntanya i que, en cas de mal temps, es tingui un pla B. Va fer una afirmació contundent: Al Balandrau hi ha dies que hi ha més fred que un dia bo a l’Everest.
I parlant de l'Everest, pura infàmia la corrua de turistes d’alt nivell adquisitiu agafats a una barana, endollats a l'oxigen i assistits pels seus xerpes personals, disposats a coronar l’Everest a cop de talonari. Un més dels molts disbarats de la relació humana amb la natura. I en diuen alpinisme!
En qualsevol cas el cim de l’Everest a vista de dron, brutal:@marcvidal 12/11/2024 https://x.com/marcvidal/status/1856392744073392285
28 de febrer del 2025
Colònies de gats
Vilanimals Vilafranca informa que la Plataforma Defensa Dels Gats Comunitaris, ha enviat una carta oberta a l'Excm. Sr. Salvador Illa Roca, President de la Generalitat de Catalunya, on manifesta el ferm rebuig a l'esborrany del protocol que afecta els gats comunitaris i les colònies felines a la nostra comunitat.
A la carta oberta enviada al president, sol·licita una taula de treball amb les parts implicades en la gestió de les colònies felines, instant la Generalitat a adoptar un protocol que respecti els drets dels gats comunitaris i fomenti la cooperació amb les entitats que vetllen pel seu benestar.
La plataforma espera que aquesta acció impulsi un diàleg constructiu amb les autoritats competents per trobar solucions més adequades i respectuoses amb els drets dels animals atenent la llei 7/2023 i les directrius tècniques elaborades per la Direcció General dels animals.
Gats i gossos són les mascotes més populars del món. La Unió Europea compta amb una colònia de 127 milions de gats de companyia i uns 100 milions de gossos.
A Espanya es calcula que hi ha 9 milions de gossos, 6 milions de gats, 7 milions d'ocells, 1,5 milions d’ocells i rèptils… una animalada! I la tendència va en augment pel que fa als gats i en decadència pel que fa als gossos.
Al meu entendre tots els animals de companyia doncs això, a casa fent companyia i controlats. Ni gats comunitaris, ni ossos ni llops escampats per les muntanyes.
A la carta oberta enviada al president, sol·licita una taula de treball amb les parts implicades en la gestió de les colònies felines, instant la Generalitat a adoptar un protocol que respecti els drets dels gats comunitaris i fomenti la cooperació amb les entitats que vetllen pel seu benestar.
La plataforma espera que aquesta acció impulsi un diàleg constructiu amb les autoritats competents per trobar solucions més adequades i respectuoses amb els drets dels animals atenent la llei 7/2023 i les directrius tècniques elaborades per la Direcció General dels animals.
Gats i gossos són les mascotes més populars del món. La Unió Europea compta amb una colònia de 127 milions de gats de companyia i uns 100 milions de gossos.
A Espanya es calcula que hi ha 9 milions de gossos, 6 milions de gats, 7 milions d'ocells, 1,5 milions d’ocells i rèptils… una animalada! I la tendència va en augment pel que fa als gats i en decadència pel que fa als gossos.
Al meu entendre tots els animals de companyia doncs això, a casa fent companyia i controlats. Ni gats comunitaris, ni ossos ni llops escampats per les muntanyes.
27 de febrer del 2025
Tast d’idees. L’eròtica del poder
Ahir dimecres a les 19h, a l’Auditori de Vinseum, 7a jornada del cicle Tast d’idees. 'El poder transforma les persones? L’eròtica del poder: del consentiment a l’abús' amb Magda Oranich i Eva Moreno.
Un tast no tan lluït com en altres ocasions. La Magda Oranich aguanta però va perdent pistonada i l’Eva, correcta i prou.
En resum, molt parlar del poder i poc de l’eròtica.
Un tast no tan lluït com en altres ocasions. La Magda Oranich aguanta però va perdent pistonada i l’Eva, correcta i prou.
En resum, molt parlar del poder i poc de l’eròtica.
26 de febrer del 2025
Conflicte
Punyent i encertada l’editorial d’avui de Vicent Partal (La nostra part en la gran guerra civil. Vilaweb). Copio uns quants fragments clarificadors.
No és nou –i és ben trist haver-ho de repetir–, això de tenir compatriotes que fan professió d’odi contra la pròpia llengua.
El conflicte, aparentment, és sobre la llengua. Una altra vegada. Però en realitat, i com sempre, va més enllà, va molt més enllà. Perquè al capdavall és un conflicte entre la ignorància i el coneixement, entre el provincianisme i la universalitat, entre la submissió i la dignitat.
A casa nostra aquests personatges /…/ promouen l’aberrant consulta a les famílies valencianes, que va començar ahir, sobre quina llengua cal fer servir a l’escola. I quin acudit més “genial” aquest! Del nivell de demanar als pares si els xiquets han de fer matemàtiques o si és millor que les deixen a banda.
La veritable guerra civil de la humanitat és la que enfronta, d'ençà de la prehistòria, els qui volen entendre contra els qui prefereixen creure.
De manera que, lluitant pel català a l’escola –us propose que avui siguem orgullosament conscients d’això i ens en felicitem–, no lluitem tan sols pel català. Ni per l’escola tan sols.
Doncs això. Clar i valencià.
No és nou –i és ben trist haver-ho de repetir–, això de tenir compatriotes que fan professió d’odi contra la pròpia llengua.
El conflicte, aparentment, és sobre la llengua. Una altra vegada. Però en realitat, i com sempre, va més enllà, va molt més enllà. Perquè al capdavall és un conflicte entre la ignorància i el coneixement, entre el provincianisme i la universalitat, entre la submissió i la dignitat.
A casa nostra aquests personatges /…/ promouen l’aberrant consulta a les famílies valencianes, que va començar ahir, sobre quina llengua cal fer servir a l’escola. I quin acudit més “genial” aquest! Del nivell de demanar als pares si els xiquets han de fer matemàtiques o si és millor que les deixen a banda.
La veritable guerra civil de la humanitat és la que enfronta, d'ençà de la prehistòria, els qui volen entendre contra els qui prefereixen creure.
De manera que, lluitant pel català a l’escola –us propose que avui siguem orgullosament conscients d’això i ens en felicitem–, no lluitem tan sols pel català. Ni per l’escola tan sols.
Doncs això. Clar i valencià.
25 de febrer del 2025
La màgia del Far West
Per què ens fascina tant el gènere western? Perquè en períodes fundacionals, quan tot està per fer, tot és possible. Així neixen els mites.
El western relata l’arribada de l’home occidental a territori salvatge, i la seva conquesta sense més llei que els fets consumats. Aquesta és la resposta de Ricard Mas (La màgia del Far West. El Temps 19/11/2018).
De molt joves els diumenges a la tarda anàvem al cine, l’única pantalla que teníem al nostre abast. I una de les pelis sempre era de l’oest, d’indis i pistolers.Estem visquent una temporada de trets i d’abundància d’armes blanques a casa nostra. Mala peça al teler! Al pas que anem bé que li haurem de donar la raó a la Trinca quan allò que com el far west no hi ha res!
El western relata l’arribada de l’home occidental a territori salvatge, i la seva conquesta sense més llei que els fets consumats. Aquesta és la resposta de Ricard Mas (La màgia del Far West. El Temps 19/11/2018).
De molt joves els diumenges a la tarda anàvem al cine, l’única pantalla que teníem al nostre abast. I una de les pelis sempre era de l’oest, d’indis i pistolers.Estem visquent una temporada de trets i d’abundància d’armes blanques a casa nostra. Mala peça al teler! Al pas que anem bé que li haurem de donar la raó a la Trinca quan allò que com el far west no hi ha res!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)