Patti Smith i Horses. Arriba un moment en què de tot fa ja 50 anys

Llegeixo al suplement dominical de l’ARA que se celebren els 50 anys de l’àlbum Horses de Patti Smith. Com passa el temps!
Al Montblanc de la 2a meitat dels 70, a la mítica discoteca Carnaby, quan punxaven la Patti Smith volia dir que s’acabava l’estona de ball lent i començava el rock de debò debò.
Si estaves de sort i t’havies pogut arrapar a una mossa maleïes els ossos de tots els parents de 1r grau del disc jockey en sentir les primeres notes de la Patti. Si no havies estat de sort, te n’alegraves perquè podies tornar a la pista a suar la cansalada durant mitja hora més, fins a la propera tongada de temes lents.
Ara, 50 anys després, encara m’agrada la Patti Smith. Encara l’escolto tot sovint. I encara belluga la punyetera. Llarga vida al rock'n'rol…

La Sénia, país del moble

Hem estat el cap de setmana passat a la Sénia, molt ben acollits per la Susanna i el Sergio. Per un doble motiu, passar un cap de setmana en bona companyia i visitar la fira d’artesania de la fusta i moble i també les botigues de mobles.
La fira és una delícia. Quina mà de coses que es poden fer artesanalment amb traça i paciència!
Visitar les botigues de mobles, en jornada de portes obertes, també ha estat una grata experiencia. I, naturalment ens hem firat, una taula i un sofà pel menjador de la casa nova.
El camp d’aviació de la Sénia es mereix una visita guiada, com els voltants del pantà d’Ulldecona.
La parla de la gent de l’Ebre, peculiar i agradable, fa de molt bon sentir.
Doncs això, una sortida de proximitat reconfortant i molt recomanable.

L'Islam també va formar part de la història de Catalunya

Dolors Bramon, Dra. en filosofia, filologia semítica i història medieval. Professora d'estudis àrabs i islàmics ha pronunciat la conferència “L'Islam també va formar part de la història de Catalunya” en el marc de les activitats de L’AULA d’Extensió Universitària per a la Gent Gran.
Interessant, rigurosa, trencadora de relats pseudohistòrics i maliciosos… i fins i tot divertida. Hem rigut i hem somrigut amb ganes.
Amb una conclusió demolidora: “Abans vàrem ser moros que catalans i molt probablement tots tenim, entre d’altres, avantpassats que varen ser musulmans”. Clar i català. I a qui li piqui que es rasqui.

La condició humana i la causa jueupalestina

Hannah Arendt fou una politòloga alemanya d'origen jueu que va escriure sobre l'activitat política, el totalitarisme i la modernitat. Entre les seves obres destaquen "Els orígens del totalitarisme" i "Eichmann a Jerusalem"
Va idear el concepte de la banalitat del mal per explicar com els que varen permetre el genocidi jueu varen ser persones buròcrates que eren gent ordinària, criatures del seu temps. Persones que no eren essencialment malvades van renunciar a qüestionar ordres.
Les reflexions d’Arendt són, malauradament pertinents en l’actualitat. Sembla que no pugui ser, que les víctimes es puguin convertir en botxins, oi?

Genocidi

¿Hem de discutir si això és massacre, crims de guerra, genocidi o monstruositat? Fer-ho només ha servit per dissimular i pervertir el fet vergonyós que les nacions d’Europa han estat incapaces de moure un dit per evitar aquests fets, portin el nom que portin. Ni els sofistes de la Grècia clàssica, ni les discussions bizantines, ni les disputes escolàstiques van ser tan infructuoses. (Jordi Llovet)
El silenci, la hipocresia, el relativisme de pa sucat amb oli, la passivitat i la fredor que hi ha hagut amb Gaza cremaran a la consciència d’Europa. Una fallida moral a gran escala. (Ot Bou)
Doncs això, un genocidi retransmès en directe des de fa un parell d’anys. Un genocidi interminable.

10 anys de Benvinguts a Pagès

Aquest cap de setmana la festa del sector primari català torna a obrir portes i ho fa per desena vegada. Benvinguts a Pagès La Festa, el cap de setmana de portes obertes de la pagesia, torna els dies 4 i 5 d'octubre, amb una oferta de més de 300 agents entre explotacions agrícoles, ramaderes i pesqueres, allotjaments rurals, activitats paral·leles, petits elaboradors i restaurants de cuina de proximitat.
Una experiència única entre camps, animals i molta vida de pagès. Una bona oportunitat per conèixer i redescobrir l’origen del que mengem i aproximar-se al dia a dia de la pagesia. https://benvingutsapages.cat
No em direu que no és trist que tot el sector primari estigui amb l’aigua al coll. I tot nosaltres en som una mica responsables, cadascú en la mesura de les seves possibilitats. Hauríem de ser capaços de no desmantellar aquest sector, una veritable estructura d’estat. Ens hi va la vida.

La “flotilla” i els brindis al sol

La “flotilla” ha arribat al final del seu periple sense que hagi passat res que no fos previsible.
Sóc dels que hem vist amb molt d'escepticisme un episodi com aquest, un gest més efectista que efectiu en paraules de Josep Ramoneda.
Com diu Najat Hachmi els protagonistes no deixen mai d’enfocar-se a si mateixos.
Totalment d’acord amb el comentari de Antoni Gelonch: “Considero q l’interès exagerat dels mitjans d comunicació x aquesta ocurrència d la “flotilla” és inversament proporcional a l’interès entre la població. En el cas dels mitjans d comunicació públics arriba a ser obscè,i sembla dissenyat com a campanya promocional d’algú o d quelcom”.
La frontera entre la creació d’un corredor humanitari i fer un brindis al sol no és del tot clara. La diferència entre el que és sublim i el que és ridícul és, a cops, tan prima que resulta gairebé imperceptible.

Sala de plens amb menys testosterona

Llegeixo que comencen les obres de reforma de la sala de plens de l’Ajuntament de Vilafranca.
Els treballs tindran una durada prevista de sis mesos i tenen per objectiu millorar la funcionalitat i la imatge de l’espai, tot mantenint-ne els valors patrimonials.
Arribats en aquest punt no me’n puc estar de fer una proposta que fa molt de temps que em balla pel cap, cada cop que contemplo la sala vaja.
Proposo que retirin les imatges, tots els quadres dels prohoms que pengen de les parets, una dotzena aproximadament, tot homes excepte la mare Ràfols si no m’erro. És una decoració anacrònica, totalment fora de lloc a data d’avui. I d'aquesta manera potser la mare Ràfols no patirà d’angoixa ni de solitud envoltada de tants mascles.

Som -també- el que llegim

Aquest setembre he tornat a llegir un parell de llibres de capçalera que rellegeixo molt de tant en tant: Les veus del Pamano (Jaume Cabré, 2004) i L’ombra del vent (Carlos Ruiz Zafón, 2002). Què bons! Quin goig i quin gaudi.
Són dos del grapat de llibres més selectes que he llegit. Junt amb Les memòries d’Adrià, Cien años de soledad, l’Atles furtiu, Jo confesso i algun altre que ara no em ve al cap.A cagar a la via la Maria Pombo, la youtuber de pa sucat amb oli que diu que té 3 milions de seguidors i que aquestes darreres setmanes ha provocat una polèmica considerable amb unes declaracions provocatives sobre la lectura, sobre la inutilitat de la lectura com a font de plaer i de coneixement. La ignorància, a cops, és molt però que molt agosarada.

Un món de bojos

El govern espanyol vol prohibir fumar a les terrasses dels bars i restaurants.
Uns quants emprenyats amb l’Estat d’Israel organitzen una “flotilla” per fer arribar ajuda humanitària a Gaza i per conscienciar el món mundial del genocidi que s’hi està perpetrant.
Un president d’un govern esperona la població a manifestar-se de la manera que consideri oportuna, i una cursa ciclista en surt malparada.
Un ajuntament català penja al saló de plens un retrat del rei de l’Estat fet amb imatges petites de la repressió de l’1 d’octubre.
Seure a mirar la teva pel·lícula estrangera preferida o compartir-la amb el teu entorn pot ser un delicte castigat amb la mort a Corea del Nord.Estem vivint un autèntic malson. En qualsevol cas, i com deia el canceller alemany Helmut Kohl, els enormes canvis al món no poden ser una excusa per no saber on vas.