Copilot - Chat GPT - IA generativa

Interessa i preocupa el tema de la intel·ligència artificial (IA). Hi ha qui confon aquesta revolució tecnològica amb eines com ChatGPT o Copilot, uns simples xatbot que maneguen bé el llenguatge i ajuden en certes tasques, capaços d'escriure articles sintàcticament decents, però equivalen a internet el 1994: un balbuceig.
En essència, la intel·ligència artificial és una màquina capaç d'aprendre-ho tot. Hi ha gent que pronostica que en deu anys haurà canviat el món.
Unes quantes consideracions al respecte de l'impacte de la IA en un futur immediat.
Contra el gust personal, la innovació, la provocació i la crítica, els paràmetres que valoren i modelen la cultura a internet són el simplisme, l’homogeneïtat, la comercialitat i la vulgaritat.
Els algorismes i la dependència de molts milions de persones de les xarxes socials i el món digital tenen un efecte nefast en la producció cultural i la intel·ligència del públic consumidor o espectador. Facebook, X, Netflix, TikTok, Instagram, YouTube o Spotify són maquinàries aplanadores insaciables al servei del consum i els beneficis del capitalisme, amb una inclinació ideològica visible per idees conservadores i retrògrades. Som en un punt de no-retorn o encara podem redreçar la situació en benefici de la creació lliure i les idees innovadores i crítiques? La cultura podrà recuperar el lloc que li correspon en les nostres societats? (De quina manera han aplanat i han desvirtuat la cultura els algorismes? Xavier Montanyà. Vilaweb 20/02/2025)
La producció artificial de continguts mitjançant la informació de bancs de dades, a banda d’una vulneració dels drets d’autoria, és un mecanisme de control devastador que distorsiona la realitat i entumeix el pensament crític.
L’aparició de la intel·ligència artificial generativa ens situa davant d’un suposat escenari de múltiples oportunitats i avantatges, però aquest panorama d’entusiasme és només un miratge que desdibuixa el veritable caràcter opressiu i invasor d’aquesta tecnologia. Per mitjà d’un discurs publicitari enganyós, les empreses desenvolupadores la presenten com una solució per a qualsevol mena de problema. Però, a la pràctica, està causant més danys que beneficis en els àmbits on s’està utilitzant. Això desencadena una controvèrsia global al voltant de la legalitat, l’ètica i la seguretat d’aquest nou model de negoci basat en l’extracció i la comercialització de dades allotjades a internet. (IA generativa, una maquinació extractivista. Nia Soler La Directa, setembre 2024).
La Mònica Planas es pregunta si parlar amb els morts a través de la IA és una oportunitat o un risc.
Yuval Harari constata que en la intel·ligència artificial, hi ha un potencial totalitari.
El potencial de la IA sembla no tenir límits però la seva implantació genera contradiccions. El capitalisme de dades i la reducció dels llocs de treball es posen sobre la taula com uns dels principals riscos.
Com bé haureu notat, la IA ha passat a ser, en aquests mesos, el nostre pa de cada dia. Les aplicacions de missatgeria l’estan incorporant, ja quasi no ens sorprèn trobar imatges manipulades arreu… i malgrat estar tan present, segueixen obrint-se dilemes ètics i problemàtiques socials al seu pas.
Un d’ells, és el “colonialisme de dades”, també conegut com a “tecnofeudalisme”. No, no… això no vol dir que tornem a l’edat mitjana! Així és com descriu l’economista i polític grec Yanis Varoufakis, una hipotètica nova forma de capital que està extenent-se a través de les grans plataformes d’internet. (Joan Caballero, coordinador de sistemes de la informació a Som Connexió).

Dormir al ras

Un té la sensació que dormir al ras és viure al ras. A la intempèrie, i no només filosòficament parlant. Ras i curt.
Llegeixo a La Fura que a Vilafranca hi ha 20 persones que viuen al ras, segons un cens elaborat per l’ajuntament, en una quinzena de punts, especialment a la zona del CAP Nord, al Parc del Poble Nou, a la ronda de Mar, a les avingudes Tarragona i Barcelona i al voltant del Centre d’Acollida Abraham.
Paral·lelament al cens, i conjuntament amb Creu Roja, el consistori ha impulsat el Punt de Trobada, un espai diürn adreçat a aquest col·lectiu.
Aquest espai, situat a les instal·lacions de Creu Roja de Vilafranca (carrer Eugeni d’Ors, 22) té tres dependències diferenciades: una que funciona com a consigna equipada amb departaments i penjadors perquè els usuaris puguin deixar les seves pertinences mentre s’estiguin al centre, una sala polivalent de descans equipada amb mobiliari, nevera, microones, llibres i jocs de taula, i un despatx perquè els responsables de Creu Roja puguin atendre els usuaris de manera individualitzada oferint un acompanyament individualitzat, escolta activa i orientació sobre recursos socials, sanitaris i laborals. El Punt de Trobada estarà obert de dimarts a dijous entre 9 i 13.30 h i tindrà capacitat per oferir atenció a entre 5 i 7 persones.
Aquest nou servei que s’acaba de posar en marxa se suma al Centre Abraham, l’alberg municipal per a persones sense sostre que gestiona Càritas. Aquest equipament té capacitat per a deu persones (homes) que poden pernoctar un màxim de sis nits A més, disposa d’un servei de dutxes (també per a dones) i de bugaderia a l’abast de totes les persones que viuen al ras, pernoctin o no al centre.

Va d’hospitals

Vaig d'acompanyant a l’hospital oncològic Duran i Reynals. Constato un canvi de terminologia del tot innecessari. Les sales d’espera d’abans ara són un espai d’atenció personal o quelcom similar, un eufemisme del tot prescindible ja que si alguna cosa fas sens dubte és esperar el teu torn tot mirant les pantalles cada cop que se sent un senyal acústic cridaner.
Sales espaioses i ben il·luminades. Fins i tot n’hi ha una equipada amb sofàs, seients còmodes i materials de lectura.
He pres de casa un llibre de lectura, que als hospitals no se sap mai el temps d’espera, la Nova antologia poètica -ara ja no tant nova- de Miquel Martí i Pol. Repasso poemes, alguns dels quals em fan pensar en aquest hospital.

De tant en tant la mort i jo som u,
la meva mort i jo som u, i el temps
s'esfulla lentament i el compartim,
la mort i jo, sense fer escarafalls, 

dignament, que diríem per entendre'ns. 

Després les coses tornen al seu lloc

i cadascú reprèn la seva via.

Res a veure amb les imatges de les sèries hospitalàries. Aquí no hi ha teatre ni això és un plató. Tot és real com la vida mateixa i es parla i es pensa en la vida. I en la mort, també en la mort.

IA

Ara fa un any el CCCB va dedicar una exposició a la intel·ligència artificial (IA). Molt interessant per cert, sobretot si tenim en consideració que som en un moment de desconcert ideològic generalitzat.
Sembla ser que la IA ja és un tema polític i hi ha països que han desenvolupat estratègies pròpies. La Xina sap que si lidera la IA liderarà el món i està invertint molts diners.
Enric González ho té clar (Sobre la humanitat, l'ètica i com sobreviure. ARA 16/2/2024).
Avui més de 5.000 milions de persones fan servir internet. El 99% de la informació (incloent-hi el que fa referència al seu compte corrent bancari) transita per internet. El món és inconcebible sense internet.
Ha estat un canvi ràpid. El primer smartphone, l'iPhone, va aparèixer el 2007. Avui gairebé tots en tenim un.
Ara feu-vos a la idea que aquest canvi, el d'internet, va ser lentíssim comparat amb el pròxim. I, en comparació amb el pròxim, no va canviar gran cosa.
Parlo de la intel·ligència artificial. Hi ha qui confon aquesta revolució tecnològica amb eines com ChatGPT, un simple xatbot (en realitat no tan simple, perquè en la seva creació hi van participar tipus com Bill Gates i Elon Musk) que manega bé el llenguatge i ajuda en certes tasques. Aquest xatbot és capaç d'escriure articles sintàcticament decents, però equival a internet el 1994: un balbuceig.
En essència, la intel·ligència artificial és una màquina capaç d'aprendre-ho tot. En cinc anys, deu com a màxim, haurà canviat el món. Serà el millor advocat, el millor periodista, el millor metge, etcètera. I sabrà com sobreviure. Penseu en el Hal 2000 de 2001, una odissea de l'espai, però a sac. No només s'acabarà amb molts oficis i professions: si se li permet un desenvolupament orgànic, s'acabarà, per lògica, amb individus tan estúpids com nosaltres.
No em creguin a mi. Llegeixin per exemple “La ola que viene”, de Mustafa Suleyman. Suleyman implora que s'estableixin límits universals a la IA i que s'utilitzi de forma ètica, perquè si no, després d'uns anys d'avenços meravellosos en medicina i molts altres camps (les màquines dirigiran els serveis públics i les empreses, podran crear, o no, virus terrorífics, fabricaran òrgans o éssers vius diferents combinant les lletres que componen l'ADN), arribarà la catàstrofe.
Aquí tornem al principi, a l'ètica col·lectiva. ¿Serem capaços d'establir límits a una tecnologia omnipresent i omnipotent? ¿Serem capaços de fer-la servir per al bé i no per al mal? Suleyman diu que la IA planteja una “amenaça existencial”. I resulta convincent.
La IA ha piratejat el sistema operatiu humà? Bona pregunta de Yuval Noah Harari, historiador, autor de 'Sàpiens', 'Homo Deus' i 'Imparables', que creu que la intel·ligència artificial pot ser una amenaça per a la civilització humana.A tall de prova faig una primera incursió en el maneig del ChatGPT Li demano informació sobre els aspectes més importants del pensament polític de Maquiavel i la resposta que em dóna és sintètica, essencial, de lectura fàcil i definitiva. El text general és bo. Si un simple xatbot és capaç de generar aquest text, fins a on pot arribar la IA? https://chatgpt.com/share/67e5a7e0-0a78-8009-8968-c1feb4a89e0c

Lot de supervivència

La Comissió Europea ha presentat aquest 26 de març del 2025 la seva Estratègia d'Alerta i Previsió per als ciutadans com una manera de “recolzar i potenciar la capacitat d'Europa de prevenir i respondre a les amenaces que van sorgint”.
Dins de les 30 claus que componen aquesta estratègia hi ha la crida a la ciutadania perquè preparin queviures i subministraments necessaris per sobreviure a les 72 hores posteriors a episodis com l'agressió d'un altre Estat o desastres ocasionats per la crisi climàtica.
Brussel·les proposa que els habitatges europeus disposin de prou subministraments per a sobreviure tres dies en cas de guerra o crisi.
Sembla ser que finalment els lobbies de la guerra, de la indústria armamentística vaja, han aconseguit els seus propòsits: inocular la por a l'ànima dels ciutadans i construir un relat d’èxit: muntar un escenari de guerra, de conflicte permanent. (Què ha de contenir el lot de supervivència per a 72 hores que proposa la Unió Europea? Vilaweb 26/3/2025)
Aquest lot de supervivència hauria de permetre que els ciutadans disposessin de prou aigua, aliments, medicaments i bateries per a sobreviure durant tres dies.
La comissària Hadja Lahbib, de Preparació i Gestió de Crisis, ha publicat un vídeo en clau d’humor en què explica què hauria d’incloure aquest lot de supervivència. En la descripció, s’explica que s’ha d’estar “a punt per a qualsevol cosa” i afirma que “aquesta ha de ser la nostra nova manera de vida europea”. Amb un toc d’humor, la comissària explica que a la bossa hi porta, per a sobreviure setanta-dues hores, les ulleres, còpies de la documentació, una llanterna, espelmes i un encenedor, aigua, una navalla suïssa, medicació, alguna cosa per a menjar, diners en efectiu –perquè la targeta podria ser que no servís–, un carregador i una bateria, una ràdio de piles i també recomana un joc de cartes. Vegeu-ne el vídeo: https://ja.cat/lotsupervivencia
Aquesta ha de ser la nostra nova manera de vida europea? Va home va!

Les institucions europees intenten generar pànic col·lectiu per justificar el gir cap al rearmament i la militarització. És escandalós. (Jordi Salvia)

Com diu la Rosamaria Cendrós, a casa ja tenim a punt el kit de supervivència, no sé si aguantarà gaire, que comenci el festival i així anirem per feina.

La Competència @lacompetencia En Jep Cabestany comenta el kit de supervivència de la Unió Europea per quan vingui l’apocalipsi. https://x.com/i/status/1905273613034664265 

Una filosofia de l’amistat

Acabo de llegir el darrer assaig de la Marina Garcés (La passió dels estranys. Una filosofia de l’amistat, Galàxia Gutenberg, 2025). Un bon llibre, com és habitual. Potser un pèl exhaustiu i erudit pel meu gust.
L’amistat és l’únic vincle sense llei, proclama la Marina. Unes altres perles de l'autora:
L’amistat és tan quotidiana i tan rara que no n’hem fet una institució.
És molt fàcil i molt difícil parlar de l'amistat. És molt fàcil i molt difícil saber qui són els nostre amics. És molt fàcil i molt difícil perdre'ls. És molt fàcil i molt difícil retrobar-los.
L’amistat és el vincle afectiu que es dóna entre aquells que no estan units per altres relacions -ja siguin familiars, laborals, de veïnatge, de nacionalitat o d’un altre tipus- ni sotmesos a cap de les seves finalitats.
L’amistat és una relació estranya. Tan estranya que no ha generat una institucio ni una legalitat pròpies.
L’amistat és, per tant, un vincle que no s’escriptura, però que ha generat molta escriptura: cartes, dedicatòries, felicitacions, oracions fúnebres, relats, novel·les, pel·lícules, missatges, les xarxes socials…
Em ve al cap l’escena final de Thelma i Louise (Ridley Scott, 1991) o Les amistats perilloses (Stephen Frears, 1988) o Els amics de Peter (Kennett Branagh, 1992). I també aquell acudit del personatge que entra em una llibreria i pregunta: ¿Tiene un libro que se titula “Cómo hacer amigos”, caragüevo?

Del tot imprescindible si parlem de l’amistat aquesta escena de El llibre de la selva https://youtu.be/UQtL8BHI93M?t=17

De compres. Groenlàndia vs. Califòrnia

En diuen Hygge i és un concepte 100% danès: Es diu que fa a les llars més càlides i a la gent més feliç. Es pronuncia "hu-ga".
Hygge és molt més que això: és una actitud davant de la vida i és el que ha ajudat Dinamarca a superar Suïssa i Islàndia com el país més feliç del món.
"Necessitem més sol, palmeres i patins": més de 200.000 danesos responen a Trump que volen "comprar" Califòrnia. Una petició satírica surt al pas dels plans del republicà per apropiar-se de Groenlàndia.
https://www.ara.cat/internacional/europa/danesos-ofereixen-california-resposta-trump-groenlandia-comprar_1_5282256.html
Totalment d’acord amb el comentari de Mary Anne Trump.

Groucho i Marx

Amb els temps que corren ens calen més Grouchos i més Marxs. Més ironia i més personatges de la talla de Karl Marx.
Groucho, amb els seus germans, va formar els germans Marx revolucionant el cinema amb pel·lícules com Sopa de Ganso o Una Nit a l'Òpera.
El seu estil sarcàstic i la seva rapidesa mental el van convertir en icona de l'humor. Va deixar frases per a la història:
"Aquests són els meus principis. Si no li agraden, en tinc d'altres."
"Mai oblido una cara, però si escau, estaré encantat de fer una excepció."
Doncs això, una mica més d’ironia i no tant postureig ni tanta mala baba.

Guerra a la guerra

Se senten veus de guerra. Sergi Picazo al digital CRÍTIC manifesta que sempre han apostat pel periodisme de pau, no pel periodisme de guerra. Per això, en aquests moments de creixent bel·licisme arreu del món, ens ofereixen continguts i reflexions per explorar els camins de pau.
Segons l'Escola de Cultura de Pau, l'any passat hi havia 36 guerres obertes a tot el món, la majoria de les quals, en concret 18, a l'Àfrica subsahariana, amb tot el que passa avui al Congo especialment.
I, mentrestant, la Unió Europea, esbojarradament, ha iniciat una mena de cursa armamentística i militarista per gastar 800.000 milions d'euros en armament contra una suposada "invasió russa".
Al llibre 'Negociar la paz en temps de guerra' (Catarata, 2024) Vicenç Fisas , analista de conflictes i de processos de pau, reivindica l'esperança en els processos de pau: la meitat de les guerres dels darrers 35 anys han acabat per un acord de pau, i només el 14%, per una victòria militar.
Un manifest contra el rearmament a Europa que val la pena considerar:

https://forms.komun.org/manifiesto-contra-el-rearme-y-la-guerra-en-europa 

Arribats en aquest punt no se m’acut altra cosa que tirar de la vella i irrefutable consigna: feu l’amor i no la guerra!

Ojo l’ull

Aquesta expressió tan poc ortodoxa l’he sentida algun cop. La trobo curiosa, enginyosa i xocant.
La Mònica Planas (Arrencar-se els ulls en directe. ARA 19/3/2025) comenta un dels programes més morbosos i obscens de Mediaset: Codigo 10.
Es veu que part de la família d’un dels invitats al programa havia posat en dubte que ell fos invident i, per tant, ell va decidir demostrar-ho en un exercici carregat d’una indubtable força dramàtica.
Els espectadors van ser testimonis d’un moment televisiu delirant: “¡Se ha puesto en tela de juicio hasta que soy ciego! ¡Y estoy hasta los cojones ya! ¡Soy ciego de verdad, maldita sea!”, i amb agressivitat es va posar els dits a la cara i es va arrencar les dues pròtesis oculars que dissimulaven la seva ceguesa. “¡Mira mis ojos!”, va exclamar allargant la mà als dos presentadors, mostrant-los els dos ulls falsos al palmell.
El tal José Manuel es va tornar a col·locar les pròtesis, però, tornant de la publicitat, el programa repetia l’escena sencera del buidatge de cassoletes. L'espectacle, patètic i còmic a la vegada, semblava una paròdia de la tele més infame.
Em ve al cap un episodi d’un montblanquí ja difunt, conco i molt de la broma, que també portava incorporat un ull postís i que quan dinava en algun establiment i trobava un cambrer nou sempre li feina la mateixa broma. Es treia l’ull postís i el posava al plat que tenia a taula, fos una amanida o qualsevol altra menja, tot dient molt empipat alguna cosa com ara
- Ei, tu! Què coi m’has portat a taula! Què hi fa aquest ull a la meva amanida?
Us imagineu l’escena? N’hi ha per llogar-hi cadires!