FRANCO. Anem tard després de 50 anys

Un parell de comentaris: 1) L’ensenyament del franquisme arriba tard i 2) En lloc de criminalitzar els joves i dir que són d’extrema dreta, ens hem de preguntar què hem fet malament.
Algunes iniciatives relacionades amb els 50 anys de la mort de Franco.
La de VilaWeb: ajudeu-nos a explicar la violència quotidiana del franquisme.
Aquesta setmana fa cinquanta anys de la mort de Franco, i un dels articles que preparem és l’explicació de com n’era, d’arbitrària i quotidiana, la repressió de la dictadura, que és una de les coses que es posa més en qüestió, tants anys després. Per això us demanem el vostre testimoniatge, el d’aquells que vàreu viure la dictadura.
La de la revista Sàpiens: Amb motiu del cinquantè aniversari de la mort de Franco, dediquem un número doble a la seva figura i a les trames polítiques i econòmiques que va ordir. Un treball rigorós, profund i necessari per entendre per què aquell règim encara ressona en la nostra societat.
I, per fer-ho com cal, et convidem a brindar amb nosaltres: si et subscrius a Sàpiens abans del 16 de novembre, rebràs una ampolla de cava per obrir-la el 20N. Cinquanta anys després, tornem a brindar per la fi d’una dictadura.
Perquè recordar també és celebrar. Perquè la història no s’oblida: s’explica, s’aprèn i, de tant en tant, se celebra amb un brindis.
Afegeixo algunes reflexions sobre el tema.
El 20 de novembre farà 50 anys que va morir. Mai va fer cap tuit, esclar. Tanmateix, el seu fantasma és ben present a les xarxes. Mentre l’extrema dreta treu més pit que mai i enalteix amb impunitat el franquisme o penja el cartell d’assassí des d’una finestra del Parlament a Lluís Companys, la judicatura continua sent un mur insalvable per a les víctimes del franquisme.
La democràcia és fràgil i les enquestes no són gaire optimistes. Segons les entrevistes de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) d’aquest novembre, a Catalunya només quatre de cada deu homes joves d'entre 18 i 25 anys consideren que la democràcia és un sistema preferible a tots els altres.
50 anys de la mort de Franco Franco, tendència entre els joves: el preu d’un passat impune. Sílvia Marimon ARA 17/11/2025
https://www.ara.cat/cultura/memoria-historica/franco-tendencia-joves-preu-d-passat-impune_130_5556752.html?utm_source=newsletter&utm_medium=cms&utm_campaign=firmes&utm_content=20251115firmes
L’ensenyament del franquisme arriba tard: “Tenim un problema amb els temaris”. Ot Bou. VilaWeb 17/11/2025 https://www.vilaweb.cat/noticies/ensenyament-franquisme-instituts/
Ara és fer servir de manera ignominiosa el sistema judicial, els mitjans de comunicació i les xarxes socials contra un enemic polític per tal de desacreditar-lo i anul·lar-lo políticament.
«Cop d'estat», l'article de ⁦‪@antoniseguramas‬⁩ naciodigital.cat/opinio/cop-des…
https://naciodigital.cat/opinio/cop-destat.html
En definitiva, és fer servir de manera ignominiosa el sistema judicial, els mitjans de comunicació i les xarxes socials contra un enemic polític per tal de perjudicar-lo, desacreditar-lo, deslegitimar-lo, fer-li perdre temps i diners i, en darrera instància, anul·lar-lo políticament. Els polítics independentistes van ser pioners a patir aquesta forma indigna d’entendre la política que persegueix alimentar la confrontació per reduir el debat polític a blanc i negre, sense grisos, amb mi o contra mi, la qual cosa ha esdevingut el comportament habitual de la dreta i de l’extrema dreta.
I, lentament, si ningú hi posa remei, el govern d’Espanya sembla lliscar inexorablement cap a una conjuntura electoral que afavorirà a la dreta i l’extrema dreta que s’alimenten de fake news, rumors falsos, mentides i un odi exacerbat.
Franco. https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-xavier-montanya-es-van-legalitzar-els-motius-del-cop-destat-de-franco/
El llegat del dictador. El Temps 4/11/2025
https://www.eltemps.cat/article/66667/el-llegat-del-dictador?id_butlleti_enviar=423&utm_source=butlleti_article&utm_medium=butlleti&utm_campaign=el-llegat-del-dictador
Com més joves, més de dretes. Nacio Digital 5/11/2025 Neus Climent
Les percepcions són només això, però serveixen per entendre el rumb que segueix la societat. Algunes pistes de cap a on avança Catalunya les ha donat l'enquesta de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) que s'ha presentat aquest dimarts. Una de les dades més alarmants és que els joves, sobretot homes, cada cop abracen idees més properes a l'autoritarisme i a l'extrema dreta. El qüestionament del sistema democràtic, la crítica al feminisme i la negació de la violència de gènere o el negacionisme climàtic aterren amb força entre els menors de 25 anys.
Gemma Tarafa a CRÌTIC: "En lloc de criminalitzar els joves i dir que són d’extrema dreta, ens hem de preguntar què hem fet malament"https://mail.google.com/mail/u/0/?ogbl#inbox/WhctKLbmtMDhTfxFzHDQCnLvlwDLdfhSTsPDpntjgMDzVrBxjRxDTDNRcpBbPSggVBfXtRl

Existeixen els horòscops genètics?

Ahir la conferència de l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Vilafranca a càrrec de Gemma Marfany Nadal, biologia, catedràtica de genètica a la Universitat de Barcelona, i investigadora de la UB, del Institut de Recerca de Sant Joan de Déu i altres institucions, sobre el tema ‘Existeixen els horòscops genètics?’, molt bona. Genitatl m’atreviria a dir tot fent-me l’agosarat amb aquesta ocurrència lingüística.
Ens va venir a explicar el coi d’ADN i el potencial de la recerca genètica. Molt interessant, de debò. Com per a pensar-hi… amb un cert grau de preocupació.

Canelons

L'edició d'enguany del Plat Favorit dels Catalans ha estat molt disputada. Des del 14 d'octubre fins al 10 de novembre, s’han rebut gairebé 25.000 vots per triar quin era el plat més representatiu de la cuina catalana.
Els canelons s'afegeixen als guanyadors anteriors del concurs: l'escudella i carn d'olla (2016), el pollastre i capó del prat (2017), la coradella de Molins de Rei (2018), el cebiche (2019), els cargols a la catalana (2020), el fricandó (2021), la botifarra amb seques (2022), el biquini (2023) i les sardines (2024).
Els canelons han obtingut 2.813 vots, el suquet de peix ha estat el segon plat més votat, amb 2.735 vots, mentre que la botifarra amb seques ha quedat en tercera posició amb 1.952 vots i la quarta posició de la final ha estat per als cargols, que han obtingut 784 vots.
Bons els canelons… i encara una mica més bons encara els minicanelons de Cal Ton. Sublims!

Gallines

La gallina és la femella del gall, més petita que el mascle, amb la cresta menys desenvolupada i els tarsos sense esperons.
És un gallina ve a dir que és una persona covarda.
La gallina dels ous d'or és la gallina que tots voldríem tenir, encara que no tinguem gallines.
La gallina cega és un joc en què un dels jugadors, tapat d'ulls, ha d'atrapar un altre jugador i endevinar qui és.
El Govern espanyol ha pres la decisió de prohibir la criança de gallines de corral a l'aire lliure a causa de l'increment del risc de grip aviària al nostre país. Per aquest motiu, el Ministeri d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha comunicat que la mesura entrarà en vigor a partir del proper dilluns 10 de novembre.
Segons la nova normativa, queda prohibit a Espanya la criança d'aviram a l'aire lliure, així com les fonts d'aigua compartides amb aus silvestres i la cria d'ànecs i oques amb altres espècies. Aquesta decisió segueix les ordres de confinament similars a les adoptades pel govern d'Irlanda, França i el Regne Unit les últimes setmanes.
A Catalunya, la normativa específica de l'autoconsum regula que la cria de gallines ponedores per al consum familiar no ha de superar les 30 gallines ponedores.o 50 pollastres de cria.
En resum, que cal enregistrar-les i no deixar-les a la intempèrie si no volem tenir problemes administratius. Prohibida la criança de gallines de corral a l'aire lliure

Fronteres

Ahir, a la gala d’inauguració del Most Festival, vam poder veure ‘Frontera’, la darrera pel·lícula de la Judith Colell, un thriller històric que ens explica les aventures d’un grup de persones que, malgrat les amenaces, s’arrisquen a saltar-se les normes per ajudar els jueus que s’escapaven de la repressió nazi.
Núria Cadenes guanya el premi Proa amb una novel·la plena de pulsió ètica 'Qui salva una vida’ parteix de la història del seu besoncle, mossèn Joan, que als anys quaranta del segle XX, a Puigcerdà, va bastir una xarxa amb persones anònimes que, jugant-se la vida, van ajudar molts perseguits pel nazisme a passar la frontera.
El tema de les fronteres dóna molt de joc, de sempre. Tiro del XatGPT que em ve a dir que “ les fronteres són una creació humana, un intent d'ordenar l'infinit. Tracem línies sobre la terra com si el món pogués dividir-se en parts, però la natura no coneix límits: els rius segueixen el seu curs, el vent no s'atura davant d'un mur. Potser les fronteres diuen més de nosaltres que dels llocs que separen. /…/ I tanmateix, també ens recorden que cada frontera és una invitació a creuar-la, a mirar l'altre costat i reconèixer que, malgrat els murs i les distàncies, compartim la mateixa terra.” Prou correcte, oi?

Desconfiança i distorsions cognitives

La confiança és imprescindible en les relacions humanes. Altrament no anem enlloc. De fet sí, anem abocats al desastre.
Aquest dies un informe sobre la joventut posa en evidència la manca de confiança. Carlos Baraibar, cap de verificació de 3CatInfo, ens parla de la seva feina i de l'enquesta del CEO -centre d’estudis d’opinió- sobre postveritat i les teories de la conspiració. "Estem en un punt de desconfiança cap al que no és el més proper."
Sembla ser que 1/3 dels catalans tenen pensament conspiratiu, desconfiança en les institucions, permeabilitat en les teories de la postveritat, total confiança en les xarxes socials i els influenciadors…
D’altra banda les distorsions cognitives són com aquests filtres que distorsionen la realitat i ens fan veure tot més fosc del que és realment. Són pensaments automàtics que alimenten l'ansietat i fan que el món sembli més amenaçador.
Entre una cosa i l’altra, estem ben arreglats. Quin panorama!

Olives

Llegeixo un article d’allò més interessant sobre les olives, sobre les oliveres (“Tres mil·lenis de Mediterrània en un pot d’olives”. Pau Fabregat. La Directa #594 novembre 2025).
Ve a dir que quan mengem una oliva trencada estem menjant el fruit d’un arbre que potser té centenars d’anys, que pot haver estat llaurat, esporgat i collit per diferents generacions d’un mateix llinatge.
L’oliva no només és un fruit: és un llegat cultural i d’identitat mediterrània que avui encara persisteix a les nostres comarques de l’interior.
Les olives van arribar a la península Ibèrica des de l’altra banda de la Mediterrània, de la mà de la civilització fenícia, cap al segle VII aC, però va ser durant l’època de l’imperi romà que es va expandir el seu cultiu arreu del Mare Nostrum
Avui l'olivera continua tenint un caire simbòlic a Palestina, on és considerada un símbol de resistència vers el colonialisme israelià.
Dies enrere vaig veure unes imatges esgarrifoses. L’arrencada de més de 10.000 oliveres per part de les tropes israelianes a Cisjordània, l’únic mitjà de subsistència per a molts dels habitants palestins de la zona. Un altre crim de guerra. Arbres centenaris convertits en botí de guerra.
M’encanten les olives. I m’encanta l’oli. Em costa d’entendre que a algú no li agradin, que de tot hi ha a la vinya del Senyor.
I abomino el crim de guerra esmentat… i tots els altres.

Abraçades amb història

Milers de persones es congregaren la setmana passada a Granollers per veure la líder espiritual hindú Amma.
Amma és una líder espiritual mundial que difon "l'altruisme", "l'amor", la "caritat". Així la defineixen uns quants dels seus milers de devots. Dijous passat uns 5.000 omplen el Palau d'Esports de Granollers, però en els últims tres dies n'han passat uns 15.000. Les cues s'allarguen hores per poder recollir un tiquet que et permet abraçar-la. I què senten un cop ho han fet? "Cadascú sent una cosa diferent", és la resposta més repetida. De l'Argentina a Catalunya per una abraçada de l'Amma: "Ja no sóc el mateix".
La Mònica Planas dissecciona el tema en un article potent : “Abraçades amb història. "Les abraçades són el baròmetre d’allò que no gosem dir-nos" ARA 25/09/2026.
Ve a dir que les abraçades són el baròmetre d’allò que no gosem dir-nos: que ens estimem, que compartim la felicitat, que ens hem trobat a faltar, que ens perdonem, que ens ho hem passat bé, que estem agraïts, que sentim el mateix dolor o que sempre hi serem per al que faci falta.
Cada abraçada té la seva història. Cada abraçada té un passat, ni que sigui immediat. Per aquest motiu, mai entendré els que regalen abraçades pel carrer o els gurus que organitzen cimeres col·lectives per abraçar-se. Si no hi ha història, no hi ha abraçada que valgui.
La resta, les abraçades de cortesia, protocolàries i místiques, pura anècdota, foc d’encenalls.

Sang

Avui he fet una donació de sang, com faig quan toca des de fa més de 25 anys, cada trimestre si es tracta de sang i cada mes si és de plasma.
Llegeixo a l’ARA d’ahir 1 de novembre una entrevista suggeridora a la Mar Gómez, periodista i escriptora, autora del llibre “Sangre”, que fa un recorregut sobre la sang a través de la medicina, la literatura, la religió o la identitat. “Les sagnies eren el paracetamol d’avui”, no em direu que no és un bon titular.
Recordo la reacció immediata del meu pare ara fa uns anys a una transfusió de sang. Va passar de mort a vida en poc temps i l’eufòria només li va durar una estona, però quina verborrea…
Recordo haver menjat sang, sense entrar en detalls, i que no em va entusiasmar.
El que sí m'entusiasma és la sang que raja en algunes pel·lícules dels germans Cohen - al film “Mort entre les flors” a tall d’exemple-. Mai no és gratuïta i sempre és benvinguda si el guió ho justifica.

Dia de tots sants i dia dels difunts. La Xè i el seu viure sense baranes

Dies per pensar en els que estimem i que no hi són. Però que sí que hi són, en realitat, i ens acompanyen, perquè ja formen part de nosaltres (Xavier Antich).
I què em dieu del dol? “El temps ho cura tot”, però a la seva manera: el temps ens mata a tots. (Eva Piquer).
Ja fa més de mig any que trobem a faltar la Xè. Aquests dies hi ha portes obertes a casa seva pels familiars i amics. Es podem recollir, com a record i per tal de donar-los una segona, o tercera o quarta vida més de sis mil llibres i multitud d’estris i objectes domèstics.
Doncs sí, ahir dia de tots sants i avui dia dels difunts, com la resta de dies de l’any, la trobem a faltar. Trobem a faltar la Xè i el seu viure sense baranes.