Vergonya aliena pel paper trist i lamentable de la Unió Europea en tots els conflictes que ens tenallen i als quals és incapaç de donar una resposta justa.
Vergonya aliena per les decisions preses pels capitostos de l’OTAN en relació a invertir el 5% del PIB en armament.
Vergonya aliena pel sistema judicial de l’estat espanyol, per la justícia en general, els òrgans dirigents de la qual està en mans de funcionaris perversos i incontrolats.
Vergonya aliena per polítics com ara Felipe González, que esclata contra l’amnistia i amenaça de deixar de votar el PSOE. Ell, el de “OTAN de entrada NO”, amb la seva impostura, incapaç de plegar i retirar-se definitivament, d’una punyetera vegada vaja. Com s’atreveix a dir que "Com podem demanar perdó a uns delinqüents?" Ell, que durant 14 anys va ser president de govern, incapaç de desmantellar, modernitzar i democratitzar els aparells de l’estat, i de posar ordre en un partit socialista que quan ell va plegar feia aigües per tot arreu. I ara vol alliçonar-nos a tots plegats…
Tenint en compte que va ser elegit secretari eneral del PSOE al congrés de Suresnes del 1974, on es reivindicava el dret d'autodeterminació, això de Felipe González actuant com a palanganer de PP/Vox és de traca Corrupció política i moral.
Vergonya aliena pel penós funcionament de la DGAIA, que hauria hagut de ser modèlic pel bé del país.
Vergonya aliena per la instal·lació artística “Ceps que cauen del cel”, del poeta Santi Borrell, ubicada a la vinya de titularitat municipal situada al davant del Complex Aquàtic de Vilafranca. No aporta res, és simplona i irrellevant i no té cap gràcia, ni tan sols la ubicació és encertada. Totalment prescindible.
Vergonya aliena perquè els darrers 25 anys no han comportat una millora apreciable ni del meu país ni del món mundial.
Com a país ens hem engreixat això sí -hem passat de 6 a 8 milions- però no tenim pas una figura esbelta sinó plena de greixos i sacsons. Ni l’estat espanyol, ni Europa ni cap altre indret del món ha millorat apreciablement, ans el contrari. Ni s’albira cap canvi en positiu a curt termini, que encara és més frustrant. Doncs això vergonya aliena i també pròpia, per la part que em toca, que no em vull pas escapolir-me.
Vergonya aliena pel penós funcionament de la DGAIA, que hauria hagut de ser modèlic pel bé del país.
Vergonya aliena per la instal·lació artística “Ceps que cauen del cel”, del poeta Santi Borrell, ubicada a la vinya de titularitat municipal situada al davant del Complex Aquàtic de Vilafranca. No aporta res, és simplona i irrellevant i no té cap gràcia, ni tan sols la ubicació és encertada. Totalment prescindible.
Vergonya aliena perquè els darrers 25 anys no han comportat una millora apreciable ni del meu país ni del món mundial.
Com a país ens hem engreixat això sí -hem passat de 6 a 8 milions- però no tenim pas una figura esbelta sinó plena de greixos i sacsons. Ni l’estat espanyol, ni Europa ni cap altre indret del món ha millorat apreciablement, ans el contrari. Ni s’albira cap canvi en positiu a curt termini, que encara és més frustrant. Doncs això vergonya aliena i també pròpia, per la part que em toca, que no em vull pas escapolir-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú