Per la Xè!

La Xè va morir sobtadament a la Guyana el passat 17 d’abril. Una mort a deshora. Avui 8 de juny hagués fet 70 anys.
La mort potser fa menys por que el procés de veure-la venir… però que arribi sobtadament, sense cap avís, de ben segur que no és cap cosa desitjable.
Si volem seguir vius arriba un moment que hem de deixar anar els morts. Un punt i principi de viure sense la persona estimada.
Marta Orriols (Aprendre a parlar amb les plantes. Edicions del Periscopi) ve a dir que la seva veritat és aquell dolor i la necessitat, després de la mort de la seva parella, d’aprendre a reescriure el guió de la seva vida. De reinventar-se,vaja.
L’únic problema, quan el món s’omple d’absència, és que hi hagi tantes coses que no puguis fer sense que t’ataquin la tristor i el mal espantós al pit, diu Eva Piquer (La tristesa calça sabatots de plom. arallegim).
De cap de les maneres podem perdre les ganes de viure. Parlo de la il·lusió per tirar endavant, del motor que ens empeny dia rere dia a treure partit del dia. La vida té el sentit que tu li donis. Malgrat tots els malgrats.
Pels que falten, pels que hi som i pels que vindran. Per la sort d’haver-nos trobat. Pel pas del temps. Per la Xè!