El pit, mama, teta, meta, popa o mamella és la regió superior del tronc d'un animal, especialment en mamífers, com és el cas dels éssers humans.
La mida i la forma dels pits és variable. En ambdós sexes, els mugrons tenen una capacitat erèctil com a resposta tant a estímuls sexuals,com al fred.
Els pits compleixen un paper fisiològic i cultural en la funció sexual humana. Com a zona erògena, és important la seva participació en les relacions sexuals. Fins aquí la Viquipèdia. Ara continuo pel meu compte.
Anatòmicament parlant els pits femenins són un prodigi de la naturalesa. Per la seva forma i tamany, per la seva consistència, pel seu tacte, pels mugrons que els coronen…
Ho confesso. Sóc un enamorat incondicional dels pits femenins, al meu entendre els òrgans més voluptuosos i extraordinaris del cos femení.
Tenir una bona pitrera i lluir-la ha de ser una cosa escandalosament desitjable. Captiva, enlluerna, es fa mirar, tant pel que es veu com pel que s’insinua, que també té la seva gràcia.
Donar el pit, llevar el pit, tenir el pit carregat, veu de pit, tenir pit, pit de la camisa, a pit descobert, pit a pit, posar-se la mà al pit, pit avall, pit i fora!
Arribats en aquest punt hauríem de parlar dels sostenidors, substituts de les cotilles, o del moviment Allibera el mugró creat al 2012 per l'activista i cineasta Lina Esco, qui qüestiona la convenció de considerar indecent l'exposició dels pits de la dona, al contrari que l'exposició del tors de l'home, però això ja és una altra història. Continuarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú