S’ha inaurugat amb tota solemnitat, en presència la regidora de Cultura Àngels Dalmau, la instal·lació artística “Ceps que cauen del cel”, del poeta Santi Borrell, ubicada a la vinya de titularitat municipal situada al davant del Complex Aquàtic de Vilafranca.
Salvant totes les distàncies em recorda els westerns de la meva joventut on, als afores dels pobles, penjaven algun pobre desgraciat que havia comès qualsevol delicte, o els cartells que avisaven els possibles malfactors que tothom que accedís al poble s’hauria de sotmetre a l’imperi de la llei.
No m’agrada la instal·lació artística. No aporta res, és simplona i irrellevant i no té cap gràcia, ni tan sols la ubicació és encertada. Totalment prescindible.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú