Als anys 70, a les granges de gallines ponedores de Montblanc -en una de les quals treballaven els pares- cada dos o tres mesos venien uns treballadors poc qualificats a treure els excrements de les gallines, la gallinassa vaja, de sota les gàbies, carregar-la amb una pala en uns carretons similars al de jardineria i abocar-la al remolc d’uns camions amb destinació a l’horta valenciana.
Una feina dura, pudenta, soferta i d’allò més pesada. Encara recordo alguns dels operaris, el Lorenzo i el “Pequeño” entre d’altres, tot i que parlo de fa 50 anys.
Aquest matí jo mateix he fet per una breu estona una feina similar: carregar la gallinassa en un carretó de jardineria i escampar-la a l’hort per tal d’adobar-lo naturalment i poder obtenir una bona collita d'hortalisses.
No sé que se’ns fa a hores d’ara de la gallinassa de les granges de la Conca de Barberà. És possible que ja no es faci arribar a l’horta valenciana. Em costa pensar que hi hagi persones disposades a fer aquesta feina tot i que, de ben segur, d’alguna manera es deu haver d’enretirar la gallinassa de les granges.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú