Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

28 de maig del 2025

1.000 dies del Miquel i la Patrícia

Joan Fuster va dir que quan dues persones es posen d’acord, segur que hi ha hagut un malentès…
La Patrícia i el Miquel ens comenten que fa 1.000 dies que són parella, que s’estimen vaja.
Si tot govern es mereix 100 dies de marge abans de començar a passar comptes, entenc que 1.000 dies pot ser un temps suficient per saber si una relació de parella és viable o fa aigües per tot arreu.
Són joves. El millor encara els ha d’arribar. Jo diria que no els falta la carta de navegació, que miren el futur amb cautela i a la curta distància.
Hi ha amors com lluernes, que et guien en la fosca; hi ha amors oceànics, que t’arrabassen com un tsunami, hi ha amors discrets, d’una senzillesa balsàmica. Hi ha amors… i desamors.
Que tard o d’hora puguin dir, poeticament parlant, que
Tota la meva vida es lliga a tu
com en la nit les flames a la fosca.
Que el seu viatge a Ítaca sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Un bell viatge en definitiva.
I si, en el pitjor dels casos, naufraguen com a parella, que esperem que no, que tots dos siguin generosos i honestos. Que siguin capaços de reconduir la seva vida en pau i harmonia.
Per molts dies!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú