Acabo de llegir En terra de meravelles de l’Eulàlia Bosch (Angle editorial. El fil d’Ariadna, 2025). Una meravella de llibre. La Clàudia Rius en parlava en un preciós article ara fa uns dies (Aquells moments en què la vida sembla la línia d’un cercle perfecte. Arallegim 21/06/2025).
Terra de meravelles és un recull de memòries que quan s’acaba et deixa amb ganes d’agendar una trobada amb l’autora per seguir la conversa diu la Clàudia Rius. Totalment d’acord.
Vaig descobrir la professora de filosofia Eulàlia Bosch ara fa uns 20 anys tot llegint Educació i vida quotidiana. Històries breus de llarga durada. (Eumo editorial, 2004), llibre que encara de tant en tant rellegeixo, ni que sigui entre línies i els fragments més rellevants, que són molts. I això des de la primera pàgina, amb aquest fragment:
Tenia la mirada perduda en la pàgina que la seva mare li llegia, quan de sobte va preguntar: “Mare, tu què mires: el blanc o el negre?”.
Els textos de l’Eulàlia són una invitació estimulant i entusiasta per no desconnectar l’art de la vida.
Ve a dir que les històries que ha reunit en aquest darrer llibre has estat escrites al dictat de l’experiència viscuda i juntes volen ser un homenatge a aquesta presència del món de les arts que li permet ampliar els horitzons de la seva vida quotidiana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú