Lawfare. Fer la llei a algú. La populització de la política

Un activista pels drets humans @JaumedUrgell ho deia ben clar ara fa unes setmanes: “Negar l’existència de la lawfare (i els seus satèl·lits: el periodisme delictiu, els atestats policials engreixats o directament falsejats, la destrucció de proves, la persecució de lletrats i l’assalt als seus despatxos, el corporativisme mafiós, les ingerències professionals, la policia política, la xacra de l’elecció de jutge) a Espanya el 2023 és com negar l’existència del Sol. Hi ha molts professionals íntegres a la judicatura però negar la lawfare és un disbarat”.

En un apunt meu del blog (Fer la llei a algú, 7/9/2017) deia que fer la llei a algú al DIEC2 és defineix com "imposar-li la pròpia voluntat". L'Alcover-Moll va més enllà: "véncer-lo, enganyar-lo, matar-lo, perjudicar-lo sia com sia". Convertir en un mur inflanquejable la Constitució és només una manera de fer-nos la llei.
La populització de la política és una pràctica desestabilizadora que, per tal de funcionar, s’auxilia en la desinformació. El resultat és la deslegitimació de les institucions i de les regles del joc democràtic.
Quan els actors institucionals assumeixen aquest discurs, alerta el politòleg Pablo Simón, és quan hi ha veritable perill, perquè hi pot haver “qui vulgui fer la justícia pel seu compte”.
I aquí hem arribat. I parlo de Trump, de Bolsonaro, de Milei o de l’Ayuso, que tots pouen de la mateixa font. Tots ells persones tòxiques i políticament malicioses. Fan por.