Aquest setembre he tornat a llegir un parell de llibres de capçalera que rellegeixo molt de tant en tant: Les veus del Pamano (Jaume Cabré, 2004) i L’ombra del vent (Carlos Ruiz Zafón, 2002). Què bons! Quin goig i quin gaudi.
Són dos del grapat de llibres més selectes que he llegit. Junt amb Les memòries d’Adrià, Cien años de soledad, l’Atles furtiu, Jo confesso i algun altre que ara no em ve al cap.A cagar a la via la Maria Pombo, la youtuber de pa sucat amb oli que diu que té 3 milions de seguidors i que aquestes darreres setmanes ha provocat una polèmica considerable amb unes declaracions provocatives sobre la lectura, sobre la inutilitat de la lectura com a font de plaer i de coneixement. La ignorància, a cops, és molt però que molt agosarada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú