Caminar… Germans, anem plegats a l'aplec!

Aquest matí hem fet una caminada pel Parc del Foix, amb 57 participants, a càrrec del grup Anem a Caminar de Santa Margarida i els Monjos, en el marc del Remeiart 2025.
Una caminada plàcida, calorosa malgrat fet bona part del recorregut a l’ombra del arbres. Una ruta circular amb sortida i arribada al castell de Penyafort.
Anem a Caminar és un grup més que, de manera altruista i totalment voluntariosa, organitza sortides pel Penedès i pel territori català. I tot això gestionat a través d’un grup de whatsapp. Altres iniciatives similars que jo conegui són els Caminaires de la Girada, el Centre Excursionista del Penedès, el Garraf Coopera…
Acabo de llegir de fa poc Caminar, l’obra de referència de Henry David Thoreau (1817-1862), el gurú del caminar, un cant d’amor a la Natura profundament original i avançat al seu temps.
A Caminar hi exposa la seva filosofia, de l’art de fer camí, com la manera més intensa de desvetllar els sentits i l’ànima humana. Perquè caminar ens permet retrobar la comunició ancestral, cada vegada més perduda, amb la Natura.
Interessant però, alhora, difícil de dur a terme, a no ser que es prengui una opció radical de vida.
Arribats en aquest punt en venen al cap unes quantes parrafades manllevades:
Caminante no hay camino, se hace camino al andar.
Germans, anem plegats a l’aplec!
Tot és camí, tot és drecera… si ens dem la mà. Jo tunejo aquesta última dita: tot és camí, tot és drecera… si portes plena la fiambrera!