La casa, l'àmbit de tots els àmbits

Josep Ramoneda a l’article La casa (ARA 5/1/2025) https://www.ara.cat/opinio/casa_129_5245885.html en parla amb tota claretat:
La casa és l’espai propi de la privacitat de les persones, un lloc determinant en el pas pel món per poder ser responsable de la pròpia existència, un marc de referència en un món accelerat sovint desconcertant. No tenir habitatge porta a la pèrdua de reconeixement, a la marginació. Tots sabem que l'emancipació passa per la casa.
L’habitatge és un dret i no hauria de ser una mercaderia més al servei de l’especulació. Els projectes cooperatius són una alternativa al sistema.
Sílvia Soler (Cases. ARA 10/2/2025 https://www.ara.cat/opinio/cases_129_5280436.html)
reconeix que la casa és una dèria seva des de fa molts anys. I ara, gràcies a un llibre que he llegit, disposa dels arguments intel·lectuals per justificar-la. Siruela Ensayo ha publicat “Filosofía de la casa, el espacio doméstico y la felicidad”, del florentí Emanuele Coccia.
Aquest autor italià comença per reconèixer que la filosofia, durant segles, ha oblidat l’àmbit domèstic, arrossegada per l’interès masculí de brillar en societat i tenir poder i influència a la ciutat. Però, a parer de Coccia, aquest oblit ha significat tant com fer impensable la felicitat. Perquè la casa és, en realitat, el nostre intent d’acollir la porció de món –coses, persones, llocs, imatges, esdeveniments– que fan possible la nostra felicitat.
Tornant al llibre de Coccia: una altra raó que m’ha donat l’autor per entendre la seducció que exerceix la casa sobre mi és que les cases són quasi éssers vius. Una casa –diu Coccia– mai no està del tot acabada, mai no deixem de construir-la. Es podria dir que l’anem domesticant (com fa el Petit Príncep amb la guineu: "Si em domestiques ens necessitarem l’un a l’altre, per mi seràs únic al món"). La casa on vivim és única al món.
Tothom que viu en una casa hi deixa una empremta, per això una casa sempre ens permet desxifrar el somni de felicitat dels que van construir-la o triar-la per viure abans que nosaltres.
A casa estem fent obres en una casa on confiem poder anar a viure abans de final d’any. Totalment recomanable la lectura del llibre esmentat, d’alt contingut filosòfic i domèstic.
L’espai domèstic i la felicitat van de bracet. I la filosofia de la casa és inevitable. Diu l’autor del llibre que la casa és l’aconteixement moral per excel·lència. Jo m’atreviria a dir que la casa, sense cap mena de dubte, és l’àmbit de tots els àmbits.