El capitalisme com a sistema de vida

L’enyorat Arcadi Oliveras ja ens va alertar de l’instint depredador i salvatge del capitalisme desbocat. Deia que podia arribar a ser un sistema criminal, i ho és.
La Marina Garcés al seu darrer assaig (El temps de la promesa. Nous quaderns anagrama, 2023) també és contundent i categòrica (pàgina 42): el capitalisme és el sistema de vida on la promesa és que tot pot ser una promesa.
El deliri de tots els que vivim sota el capitalisme és que, encara que les coses ens vagin malament, en algun moment ens poden anar bé. Que encara que veiem tot d'injustícies, el mateix sistema té eines per resoldre-les. Que encara que estiguem esgotant i espoliant el planeta, les mateixes empreses que ho estan fent ho resoldran. Que encara que ens ofeguem en el patiment, la felicitat és possible i està a l’abast de la mà o de la pastilla següent.
El capitalisme mateix és una promesa, sempre renovada. Si sota el capitalisme no hi ha mai prou riquesa, ni prou benestar, ni prou producció, ni prou justícia, ni prou llibertat, és perquè sempre n’hi pot haver més. Va, home, va!