Escric l'apunt d'avui a les 9h tot escoltant l’entrevista que l’Ustrell li està fent en directe a l’Ayuso, la presidenta de la comunitat de Madrid. L’Ustrell té la dèria d’obrir els micros a la fauna del PP, ja siguin velles glòries o presidentes populistes, espanyolistes i neoliberals. D’això se’n diu aplanar el camí, posar la catifa vermella i fer el llit al teu adversari, ja no dic enemic. I no té cap sentit. Només en un imaginari on la banalitat, l’espanyolització i l’obertura a les veus més cridaneres, populistes i tronades es pensi que pot ser el remei de tots els mals, en clau de quotes d’audiència.
Espavilada i audaç l’Ayuso pel que sento. No aporta res el seu discurs, es defensa bé i és que juga a casa. I no només perquè l’entrevista es porta a terme a casa seva, a Madrid, sinó perquè sap perfectament que tota la maquinària estatal -administrativa, econòmica, judicial i política- juga a favor seu. I que no té escrúpols, no com d’altres.
A Madrid, a la resta de l’estat, hi ha molta gent interessant susceptible de ser entrevistada. Hagués volgut sentir algun representant de “Teruel existe”, per posar un exemple.
L’Ustrell està perdent el relat de l’entrevista per punts, a l’espera del KO final, que no tardarà gaire. La revolcada està sent monumental. Entrar a la gola del llop no és de valents, és temerari. Hi ha una frase feta castellana que resumeix l’entrevista en qüestió: “para este viaje no hacían falta alforjas”. Toca aixecar el cap, Ustrell. No ens facis sentir més vergonya aliena sisplau!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú