Sento a la ràdio que tal dia com avui de fa 32 anys va morir la Montserrat Roig, escriptora i periodista de gamma extra. El temps de les cireres i l’Agulla daurada encara són del meu record.
I tal dia com demà, 20 anys de la mort de Miquel Martí i Pol. Aquest és un bon moment per rellegir-lo. Ningú millor que ell ha sapigut fer del vers una eina de resistència, de supervivència.
La Montserrat Roig ara en tindria 78 i en Martí i Pol 94. I mentrestant tota una colla de cantaires de pa sucat amb oli que encara donen la tabarra cantant i ballant: el Julio Iglesias i el Raphael que ja han trepitjat els 80, a tall d’exemple. Potser és que no saben plegar. El Raimon en té 83 i va dir prou quan tocava, sense que ningú l’hagués hagut de fer fora. Que n'aprenguin!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú