Hi ha qui diu que la vida, sense música, només seria soroll. Potser sí.
Sóc del parer que la lletra és tan important com la música. I aquests darrers dies han generat molta lletra que no m’agrada. A tall d'exemple:
- Presó provisional per intentar matar l'exdona a cops de destral.
- "No és un crim de guerra si ho fas per divertir-te": les pintades dels soldats de Vladímir Putin en un bar ocupat d'Ucraïna.
- Eleccions generals 2023: Pedro Sánchez acusa Irene Montero de fer discursos que "incomoden els homes de més de 40 anys"
- Un “call center” obliga els companys d'una treballadora morta a seguir treballant al costat del cadàver.
- La CUP contracta seguretat privada per moure's per Madrid: "Hem de garantir la nostra integritat física".
- Així és Gabrielle Le Senne (Vox), el nou president del Parlament Balear: "Les dones són més bel·ligerants perquè no tenen penis".
- Vox i PP prohibeixen les banderes LGBTI i les concentracions contra la violència masclista a Nàquera.
Tot plegat soroll i més soroll. Soroll molest. I lletra de mala qualitat. Em quedo amb aquesta altra parrafada: Tenia la mirada perduda a la pàgina que la mare li llegia, quan de sobte va preguntar: “Mare, tu que llegeixes: el blanc o el negre?”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú