Fer-ne 63

Les xifres rodones es presten a la celebració. D'altres no tant rodones són juganeres si considerem algunes combinacions, com és el cas del 63… o del 69 si ens enfilem!
De fa temps que s’ha escrit al respecte. Fer-ne quaranta (Mercè Company / Cesc Sales); L’encant de fer-ne 50 anys (Rafael Vallbona); Fer-ne seixanta (Sílvia Soler); Fer-ne vuitanta (Narcís Comadira)...
No és la meva intenció fer una crònica desenfadada i realista dels 63 (avui és el meu aniversari) però sí que començo a entendre que les coses són com són, que cal acceptar sense complexos que no s’està gens malament i que la vida hagués pogut anar molt pitjor.
Fer-ne 60 ja impressiona (de joves els nostres avis tenien seixanta anys!) i el temps és un notari que va deixant constància de tot el que hem viscut i del rastre que tot plegat ens ha deixat. Tots anem posant anys amb resignació i amb l'alegria d’estar vius. L’alternativa és molt pitjor! Doncs això, per molts anys! (en vida vostra! que es diu en aquests casos)
Hi ha un precepte sota el qual intento viure: "prepara't per al pitjor, espera el millor i accepta el que vingui" (Hannah Arendt).