Llegeixo un titular demolidor: Un de cada tres catalans no té prou ingressos per viure dignament. Al marge de l’exactitud de la xifra la realitat és tossuda i deplorable. Ara que col·laboro amb el Banc dels aliments constato la crua realitat de les persones que necessiten de l'assistència del Banc, unes 500 famílies a Vilafranca.
A sota de la plaça del PPCC, en un racó amb un parell de bancs, hi viu algú de fa temps. Amb el fred ha anat acumulant mantes i peces de roba que, de ben segur, no el deuen alliberar del fred intens que fa al vespre nit i la matinada. És un clam, un insult a la intel·ligència i al sentit comú que s’hagin de veure i de viure aquestes situacions. Ja no parlo dels 19 milions de persones que necessiten ajuda humanitària a Ucraïna, que també. Parlo d’una pobresa pròxima i d’una misèria que ens envolta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú