En defensa de la mediocritat

Llegeixo unes declaracions de fa anys de Palau i Fabre: “la meva vida amorosa, sexual i eròtica ha estat un desastre: així com sona.”
I unes altres d’un personatge de Julian Barnes, que es defineix a si mateix amb franquesa: “mediocre a la universitat i a la feina; mediocre en l’amistat, en l’amor; mediocre, no cal dir, en el sexe… moralment mediocre”. Els grans escriptors entenen les debilitats diu Miquel Berga. Ben cert.
La mediocritat ben arregladeta potser no sigui del tot abominable. El no destacar ni per dalt ni per baix és una cosa ben habitual. Ara bé quan tothom aspira a pujar al pòdium i a sobresortir desmesuradament la mediocritat cotitza a la baixa. Entenc que entre allò que és sublim i allò que és ridícul hi ha d’haver un espai per a la mediocritat.