Bledes assolellades

Avui fa just un mes que preparàvem la terra de l’hort per plantar les primeres hortalisses. La primera tongada ja està gairebé a punt de collita i la segona va fent sense pressa. Enciams, bledes, porros, apis, faves, pèsols, bròcolis… van creixent.
Les cols són les que ho tenen més complicat. Una eruga invisible es va menjant les fulles sistemàticament i no trobem la manera de fer-li la pell. Una cosa o altra hi havia d’haver, oi?
El que també ens té intrigats són les abelles-vespes de procedència desconeguda (això del canvi climàtic porta tota mena d’hostes desconeguts) que proliferen. I també uns foradets fets amb paciència i ofici per part d’algun altre animaló que molts operaris de la pedra seca ja voldrien saber fer.
Avui hem tret les males herbes, bàsicament ortigues, ara que encara són tendres i petites. I hem regat, que en aquest país no sap ploure. Prenc un manat de bledes assolellades cap a casa, regal del pagès titular. Ja tenim la verdura pel vespre.