Ara que ja sóc gran cronològicament parlant em deixo aconsellar pels que encara són més grans que jo i em poso en contacte amb les persones responsables de l’aula d’extensió universitària de la gent gran de Vilafranca.
Fan xerrades de temàtica ben diversa, de proximitat i de cost zero. Em fan saber que ho tinc gens fàcil: la llista d’espera és ben llarga.
Així doncs m'hauré d‘acontentar amb sentir-ne parlar de les conferències. I, si per casualitat coincideixo passant per davant del Fòrum Berger quan s’acaba alguna de les sessions, observar amb atenció i sana curiositat la desfilada d’homes i dones d’edat avançada vestits de vint-i-un botons i ben arriades i endiumenjades que acaben de participar en un acte social. Una postal d’època, vintage, que capta la meva atenció amb una força i un magnetisme especials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú