La casualitat ha fet coincidir la setmana de la poesia barcelolina amb la campanya electoral a les municipals. Difícil de combinar. Com un ou i una castanya?
Una impostura monumental no es pot comparar amb l'essència del llenguatge... i de la vida.
L'economia de mots i de pàgines, que resulta imprescindible per fer-se entendre, ben pròpia de la poesia no té res a veure amb la literatura fàtua, amb el llenguatge buit i retòric de les campanyes electorals, en general. Som el que escrivim.
Potser sí que la campanya és un estat mental de 15 dies. Dies de brutície, d'intoxicació visual a la via pública, de mentides o, a tot estirar, de mitges veritats, d'impostura radical. Una llosa massa gran, i prou que ho sabem a Vilafranca. Potser valdria la pena hibernar.
Cap programa electoral d'un centenar de pàgines no té el nervi ni el tremp d'un haiku.
O no?
Que canti un grill
no et fa sentir
tant sol a l'infinit. (Josep Masats)
Una impostura monumental no es pot comparar amb l'essència del llenguatge... i de la vida.
L'economia de mots i de pàgines, que resulta imprescindible per fer-se entendre, ben pròpia de la poesia no té res a veure amb la literatura fàtua, amb el llenguatge buit i retòric de les campanyes electorals, en general. Som el que escrivim.
Potser sí que la campanya és un estat mental de 15 dies. Dies de brutície, d'intoxicació visual a la via pública, de mentides o, a tot estirar, de mitges veritats, d'impostura radical. Una llosa massa gran, i prou que ho sabem a Vilafranca. Potser valdria la pena hibernar.
Cap programa electoral d'un centenar de pàgines no té el nervi ni el tremp d'un haiku.
O no?
Que canti un grill
no et fa sentir
tant sol a l'infinit. (Josep Masats)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú