De l'arròs de llamàntol a l'apoteosi del Barça 23.03.2014

Un arròs de llamàntol targarí, deliciós, sense bocí de mar a Estat Pur unes plataformes del Dins.

Tarda Una AMB Sensacions ambivalents: la Mort d'Adolfo Suárez, ha de manera Anunciada matussera paper Seu omplir Parell sense Dies De La Abans Shakira em CANTANT " Boig per tu " en Castellano !

Sobre Adolfo Suárez Noms sense comentari del TOT personal: president Altre tapa del governar Que l'ha succeït 01:00 espanyol li l'Estat Ha arribat a la sola de la sabata, ni per l'adreçador Política ni en gosadia. Ei, des de la radical discrepància, no Fotem! # JoSócdeCompanys    + info

Pel Que fa a la Shakira, millor muda en castellano Que en castellà. Fins i Tot l'sí Enten millor! Aixó Demostra, mes d'policies de l'ONU, aprendre Que el català és pot.
Aquest tinglado Que han muntat fa tota la pinta d'una campanya publicitària Molt ben pensada.

I el Barça? Suprem. Aquest Resultat fa Molt de mal ... el Madrid ia Tot l'entorn espanyolista i unionista. Una rebolcada de bandera. Ha Estat com reparador bàlsam 1. El País el necessitava, Tant com el Barça. Avui és vindran Més diaris i hi Haura Més Somriures de galta 01:00 galta. Tot és i ajuda ... Que La Vida fa Pujada.  

Catalunya, el moment zero i la teoria dels instants previs

Ahir al vespre, a l'Escorxador, el jutge Santiago Vidal, autor del llibre Els set pecats capitals de la justícia (Ara Llibres, 2014), va oferir una xerrada sobre la legalitat del procés sobiranista català, organitzatzada per l’ANC. : “El futur estat català: una república independent o federal”. 

Èxit indiscutible de la convocatòria: tota la sala plena i desenes de persones dretes o assegudes al terra. Realment impressionant. No gaire gent jove 
sinó més aviat gent de mitjana edat o edat avançada.

Exposició rigurosa, interessant, ben trabada. Arguments de pes, amb una sòlida base jurídica i emmarcats en la legislació internacional. Amb intel·ligència i sentit comú, que asempre són bons comapnys de viatge.

Tot plegat em fa pensar en la teoria dels instants previs, que explica que el millor de les coses que passen és la il·lusió prèvia que hi poses. Segons aquesta teoria és millor el que està a punt de passar que el que acaba passant. El més excitant de la democràcia va ser la Transició, quan veies a venir el canvi de règim però formalment encara no el tenies. 
És l'emoció de quan olores un llibre que t'acabes de comprar, de quan s'apaguen els llums al cinema, de quan és a punt de començar un concert...

El que ve després no sempre respon a les expectatives que tu mateix t'havies creat. Per això és tan difícil que la vida estigui a l'alçada de les nombroses i a vegades injustificades expectatives que desperten els instants previs.

Si el 2013 es parlava de l'any zero i ara es parla del moment zero -l'any que comença tot de nou, l'any que se surt de la crisi, el de la consulta...- ja podem encomanar-nos a qui correspongui per tal que tots plegats no quedem a zero. 

El meu suport entusiata a l'ANC i a totes les forces vives que han apostat fort per un procés del tot inajornable. Al capdavall serem el que voldrem, o no?

Viure mata (II)

Molt bo l'article de l'Anna Carreras "Creu i ratlla" (El Punt  Avui 18.03.2014). Amb una pregunta inicial fonamental: sabem relativitzar la mort i fer-ne, fins i tot, un acudit? 
Fa un recull d'epitafis ben suggerents. L'enginy a l'hora de mofar-se de la mort és símptoma d'intel·ligència i de generositat cap als que es queden.

En paral·lel, un llibre del tot recomanable de la Concepció Poch Avellan: Pèrdues i dols. Reflexions i eines per identificar-los i afrontar-los. Octaedro, 2013, 172 pàg. 16€

I una imatge, una imatge irreal, de l'imaginari vilafranquí.

Del Foix al recinte modernista de Sant Pau, sense oblidar l'Arquímedes (15 i 16 de març)

Riu avall -o riu amunt- tots els rius són vida. Fins i tot el Foix, escàs d'aigua però, alhora, ben viu encara. L'hem recorregut des del Terme i fins als pèlags, fins al molí del Trull per ser més precisos. Per acabar-ho d'arrodonir hem visitat l'estació depuradora d'aigües residuals de Vilafranca - Monjos. No es pot entendre el cicle de l'aigua sense constatar, empíricament, com l'aigua bruta i llardosa que entra per un extrem del recinte surt, cristalina, cent metres més avall. Això és màgia!

L'hospital de Sant Pau recupera la llum. I tant que sí! Alliberat de la funció hospitalària, el tresor modernista es reinventa com a llar d'organismes internacionals de recerca. L'immens complex s'obre al turisme amb la meitat de pabellons rehabilitats.
Dissabte 15 a la tarda, milers de persones vam tenir la mateixa pensada. I va ser un plaer. El recinte ha recuperat, després de quatre anys d'obres, la seva plenitud, tant a l'exterior com a l'interior, ple de detalls de gran riquesa. Realment paga la pena.  +informació

Diumenge 17, a Cal Bolet, El principi d'Arquímedes, de Josep Ma. Miró. Una obra inquietant sobre la sospita, els prejudicis i les pors de la vida moderna. Obra correcta, sense pretensions però amb tots elements imprescindibles.
El suïcidi d'un jove, com a rerefons. El mateix dia, a l'entrevista del Punt Avui, parla la Cecília Borràs, presidenta de l'associació Després del Suïcidi: "El dol del suïcidi no se supera mai; s'aprèn a conviure-hi". Punyent i vital www.despresdelsuicidi.org